Introducció 

Aquest treball examina com les autores Mieko Kawakami i Li Ang raonen els mecanismes culturals i econòmics que promulguen la violència sobre el cos femení i fixen els rols de gènere en una societat neoliberal dominada per homes. L’escriptura honesta de Kawakami captura les complexitats de les relacions humanes mentre que Li Ang descriu amb cruesa la vida torturada de Lin Shi, una òrfena que sobreviu al carrer i és forçada a casar-se pel seu clan. 

Marc teòric i metodològic

En aquest treball es presenten les bases teòriques de l’anàlisi de temes literaris i es fonamenten els seus objectius. Amb aquesta finalitat, el treball s’organitza en 4 temes a analitzar, els quals, a al seu torn, es divideixen en subtemes. En el primer tema s’analitza la sexualitat, a través de subtemes com la menstruació i el sexe, motius primordials en les dues obres.  A continuació, s’analitzen els rols de gènere, centrant la mirada en el continent asiàtic i tenint en compte el context social en el qual tenen lloc les obres. Dins d’aquest tema s’analitzen les dinàmiques familiars i les expectatives de gènere. Finalment, s’analitza el tema de l’emancipació femenina.

L’exploració d’aquests temes està contrastat amb les anàlisis pròpies de les autores Juliana Buriticá Alzate i de Daisy Sheung-Yuen, especialment rellevants per a establir dades a contrastar i poder aprofundir en la importància del llenguatge emprat en les obres originals. A la vegada, contenen dades empíriques dels contexts en què es basen, que resulten imprescindibles per estudiar més a fons els problemes que rauen darrere dels temes que a continuació es desenvolupen. 

Conceptes clau: gènere, sexualitat, violència, feminisme, Àsia

Anàlisi

Tema 1: Sexualitat

Subtemes:

1. La menstruació 

Els valors tradicionals pel que fa a la castedat i la puresa femenina encara persisteixen en algunes societats asiàtiques, cosa que fa esperar que les dones romanguin sense experiència sexual fins al matrimoni. Pechos y huevos és una de les poques obres literàries que contribueixen a la creació d’una nova imatgeria de la menstruació que afavoreix una socialització menstrual més saludable en la pubertat, una consciència dels estigmes i preconcepcions i una inclusió de l’experiència menstrual en els relats d’experiències encarnades (Alzate, 2020: 5). Kawakami no retrata la menstruació des del punt de vista tabú, és a dir, com una cosa impura o contaminant espiritualment. Tot i això, s’implicita que Natsuko, “hauria” de sentir un cert buit cada vegada que li ve la regla perquè “ha d’haver-hi” un desig ocult de voler quedar-se embarassada (Alzate, 2020: 10).

• El sexe

Matar el marit examina els rols tradicionals de gènere i les expectatives socials que es posen a les dones a la cultura taiwanesa. Lin Shi és casada pel seu clan amb Chen, un carnisser extremadament violent, lluitant amb els límits del seu paper com a dona i mare. Li Ang aprofundeix en els horitzons de la sexualitat i el desig, especialment a través de l’exploració dels desitjos de Lin Shi i de les limitacions que la seva sexualitat imposa dins dels límits del seu matrimoni. 

La dinàmica de poder dins de les relacions, tant familiars com socials, és fonamental per a la narració. Li Ang examina com s’exerceix i controla el poder dins de la unitat familiar, especialment pel seu marit i la sogra de Lin Shi. L’anàlisi sobre les dimensions social, moral i psicològiques del sexe permet a Li Ang desafiar els valors i les convencions de la societat. (Sheung-Yuen, 1988: 178). La juxtaposició de la sexualitat i la fam posa en marxa la necessitat de prostituir-se per sobreviure. El gest simbòlic d’enfonsar un ganivet a la carn es fa encara més explícit en una descripció posterior de Chen matant un porc:

Aquest va ser el moment de Chen Jiangshui. Quan el ganivet va ser retirat i la sang brollava, es va infusionar amb una sensació de satisfacció incomparable. Va ser com si el corrent calent que travessava el seu cos es convertís en un fluid blanc espès i enganxós que brollava a les profunditats ombrívoles d’una dona en el clímax d’una sèrie d’empentes a gran velocitat. Per a Chen Jiangshui, el brot de sang i l’ejaculació de semen tenien el mateix efecte orgàsmic (Li, 1983: 71).

Tema 2: Els rols de gènere a l’est asiàtic

Subtemes:

• Dinàmiques familiars

El vincle entre germanes és un focus important de la novel·la de Kawakami, explorant les complexitats de la germanor, la rivalitat i el suport mutu. La dinàmica entre Natsuko i Makiko, així com la relació amb el seu pare (absent des que Natsuko tenia vuit anys), ofereixen informació sobre la complexitat de les relacions familiars i l’impacte dels traumes passats. A la vegada, Pechos y huevos explora la dinàmica de les relacions mare-filla a través de les interaccions de la relació de Makiko amb la seva filla, Midoriko. Aquesta relació posa en manifest les complexitats de l’amor mare-filla (especialment amb una filla adolescent), el sacrifici i el xoc de valors entre diferents generacions.

1. b) Expectatives de gènere

Com que la societat tradicional xinesa suposa que qualsevol dona que assassina el seu marit ho ha fet per adulteri, les autoritats executen a Lin Shi malgrat que no hi ha proves d’una relació extramatrimonial (Sheung-Yuen, 1988: 183). Al llarg de la novel·la, hi ha un tema de rebel·lió i resistència contra les estructures opressores i les normes socials. Els actes de desafiament de Lin Shi, per petits que siguin, serveixen com a mitjà per reafirmar el seu valor i determinar la seva pròpia identitat davant el control patriarcal. Sovint s’espera que les dones asiàtiques encarnin trets com la modèstia, la humilitat i l’obediència per tal d’ajustar-se a les expectatives de la feminitat de la societat. Expressar assertivitat o desafiar l’autoritat pot ser vist com un comportament inadequat o poc femení. D’altra banda, Pechos y huevos aprofundeix en la relació entre la imatge corporal i la identitat personal, especialment a través de la perspectiva de Makiko, la qual acaba operant-se els pits per motius estètics. La lluita amb la imatge pròpia, els estàndards de bellesa impossibles de l’est asiàtic i les pressions per ser femenines posen de manifest la complexitat de navegar per la feminitat en una cultura que anteposa l’aparença per sobre de tot. 

Kawakami critica les expectatives socials de les dones per complir els papers tradicionals com a esposes i mares. Natsuko i Makiko s’enfronten a aquesta pressió alhora que busquen autonomia i autorealització fora d’aquests rols. El matrimoni i la família sovint es consideren fonamentals per a la identitat i l’estat social de la dona en moltes cultures asiàtiques. Les dones poden patir pressió per casar-se a una edat primerenca, tenir fills i mantenir, per sobre de tot, harmonia. Aquells que es desvien d’aquestes normes poden enfrontar-se a l’estigma social o la desaprovació. El concepte de pietat filial és omnipresent en moltes cultures asiàtiques. S’espera que les dones compleixin el seu deure de tenir cura dels pares, els fills i la família del marit, sovint a costa dels seus propis objectius personals o professionals.

Tema 3: Feminisme

Subtema:

• Emancipació

A través de les experiències de Natsuko com a dona soltera navegant per les pressions del matrimoni i la maternitat, així com de les lluites de Midoriko com a noia que arriba a la pubertat en una societat patriarcal, la novel·la explora temes feministes, sempre de manera implícita i amb l’ajuda lírica del llenguatge. El prospecte de la carrera de Natsuko com a escriptora ens proporciona una lent a través de la qual podem explorar temes d’expressió artística, creativitat i els reptes que suposen lluitar en una indústria summament competitiva. La seva eixida com a escriptora reflecteix el tema més ampli de l’autodescobriment i la recerca de sentit

Tot i que en moltes cultures asiàtiques hi ha un gran èmfasi en el rendiment acadèmic i l’èxit professional, les dones poden enfrontar-se a una pressió addicional a l’hora de superar els estereotips i la discriminació basats en el gènere. Tanmateix, aquesta pressió també pot provocar nivells elevats d’estrès i esgotament, mentre que les expectatives familiars fan que moltes desisteixin per complet. Aquestes normes limiten l’autonomia de les dones i les oportunitats d’autodeterminació.

Kawakami retrata la desigualtat de gènere a mesura que també es creua amb les desigualtats socioeconòmiques, i exposa diferents vessants de la violència i la feminitat; però en el seu relat conviu una esperança d’èxit femení (Alzate, 2020: 21). Pechos y huevos il·lustra la precarietat de viure en un Japó contemporani neoliberal i problematitza l’agència femenina a través de la representació de les dificultats d’una mare soltera, alhora que produeix un text literari ric en conversa amb la tradició literària japonesa (Alzate, 2020: 26).

Conclusions

Si bé les dues obres difereixen en context històric, les seves protagonistes s’enfronten als problemes similars derivats d’una societat fortament arrelada a la tradició patriarcal i que sembla no avançar. Li Ang es considera una autora controvertida, i és que l’associació amb la causa feminista sovint pot portar a l’ostracisme social a l’est asiàtic. Pechos y huevos és especialment rellevant donada la crisi de natalitat japonesa. En la novel·la es debat la necessitat d’una figura paterna en una societat en la qual es pot concebre in vitro. Matar el marit sembla un relat aliè a l’actualitat taiwanesa, però la situació de les dones en l’àmbit rural presenta dificultats similars a les relatades a l’obra. 

Bibliografia

Ang, L. (1983). The Butcher’s wife and other stories. Boston, MA : Cheng & Tsui Co. Internet archive. https://archive.org/details/butcherswifeot00lian 

Alzate, J. B. (2020). Embodiment and Its Violence in Kawakami Mieko’s Chichi to ran: Menstruation, Beauty Ideals, and Mothering. Japanese Language and Literature, 54(2), 515–550. https://www.jstor.org/stable/27013693 

Kawakami, M, (s.f.). Pechos y huevos. Scribd. https://es.scribd.com/document/574433185/Pechos-y-Huevos-Mieko-Kawakami 

Sheung-Yuen, D. (1988). Feminism in the Chinese Context: Li Ang’s “The Butcher’s Wife.” Modern Chinese Literature, 4 (1/2), 177–200. http://www.jstor.org/stable/41490635 

1. Introducció

En l’actualitat ningú posa en dubte que la violència envers les dones és un fenomen emergent i inqüestionable en la nostra societat. El fenomen, com a tal, ha existit sempre, tot i que en els darreres anys, s’ha pres consciència de la seva dimensió i transcendència. Certament, també existeix violència cap els infants, cap a homes, però, en aquest tractat ens centrarem en les dones.

Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones son visibles, però la tolerància social impedeix posar fre: prostitució, tracta, agressió sexual fora i dintre de la parella, assetjament sexual i per raó de sexe, maternitat subrogada, bretxa salarial, cops, destrucció moral, humiliacions, tortures… tot en un marc de violència simbòlica i/o violència institucional que permet la seva legitimació. Tanmateix, a sortit en els últims anys una violència més cruel i despiadada encara perquè causa un dany irreparable i destrueix a la dona que es la violència vicaria, quan els pares maten als seus fills per a fer mal a la mare.

Es palpable que en la nostra societat existeix un gran problema i a pesar dels grans moments històrics sobre moviments feministes està clar que la causa ha crescut i fins i tot s’agreujat. Quantes vegades mirem les notícies a la TV o la premsa on una dona a mort a mans del seu marit? El seu botxí sol ser un home. Encara estem en una societat patriarcal? Perquè s’utilitza la violència física? Perquè es fan servir diferents tipus de violència? Perquè els joves masculins vigilen a les seves amigues per les xarxes socials? Con podem trobar la solució? A pesar, d’accions promogudes pels moviments feministes, les associacions de defensa dels drets humans i les organitzacions internacionals no s’ha trobat una bona clau a aquests fets. Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies també es fan ressò de la violència cap a les dones. En la guia de treball acadèmics «Introducció: la literatura i les violències masclistes» ja se’ns diu: « (…) en el decurs del darrer decenni s’han produït respostes socials i de l’opinió pública cada vegada més irades, i amb més ressò i mobilitzacions transnacionals., enfront de nous casos de violència. N’han estat claus el tractament mediàtic internacional i l’activisme en les xarxes socials per part d’una ciutadania amb una creixent consciència feminista».

Podríem donar molts exemples i parlar sobre aquest tema, d’una manera moltes vegades poc precisa i amb llacunes d’interpretació o definició poc encertades fruit del propi desconeixement per part de l’alumnat. Tal com diu la guia anteriorment anomenada: « (…) hem constatat que l’alumnat té força dificultats per dissenyar i dur a terme un treball d’aquesta naturalesa. (…) aquest tipus d’estudi exigeix mobilitzar també coneixements en matèria de violència masclista i emparar amb rigor els conceptes associats, que són complexos i controvertits, de vegades en constant redefinició (…) tots aquests condicionants fan que aquest nombre creixent d’alumnat que vol realitzar un estudi literari que sintonitzi amb la preocupació i la denúncia de les violències masclistes no ho tingui gens fàcil (…).

En aquest treball treballarem les perspectives de gènere centrades en dues obres literàries contemporànies, i, sobretot, reflexionarem sobre: les violències cap a les dones dintre d’aquesta literatura contemporània. Per això, exposarem la nostra reflexió d’aquestes obres que hem triat per explorar l’opressió de gènere i la lluita per la llibertat en contextos culturals i socials específics.

“La Malnada” de Beatrice Salvioni es centra en la vida de dones en el surt d’Itàlia i al llarg de varies generacions, mentre que “El país dels altres” de Leïla Slimani segueix la historia d’una dona franca-marroquí en el Marroc durant el període colonial.

Paraules claus: Masclisme, violència de gènere, violència a les dones, interseccionalitat, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat.

2. Justificació, marc teòric i metodològic:

2.1. Justificació.

Curiós es que siguin dues dones les que han fet aquestes novel·les literàries igual que els repositoris universitaris en accés en obert d’estudis sobre aquesta matèria la gran majoria també han estat realitzades per dones.

Curiós també que de les 11 obres literàries proposades totes estiguin escrites per a dones. I es que en la literatura contemporània d’aquest assumpte se’n parla molt.

Cert es que personalment he llegit últimament moltes obres literàries d’aquest contingut com per exemple: «Matrioixques» de Marta Carnicero Hernanz on ens parla del hotel bosnià on es feien violacions continuades a les dones. Un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

Un altre llibre que he llegit i on també veiem violència cap a les dones i en aquest cas a una única dona i d’aspecte psicològic és «Vera» de Elizabeth von Arnim amb la opressió constant que viu la protagonista al costat del seu marit que no la deixa ni respirar.

No pot faltar en aquest petit recull de llibres de violència cap a les dones la novel·la «Rebecca» de Dapne du Maurier. Uns personatges atormentats i amb una inquietant i tòxica atmosfera gòtica. Obres d’ara i d’abans on es reflexa que les possibilitats de canvi dels judicis preconcebuts s’estan perpetuant tant en la realitat com en la ficció.

2.2 Marc teòric.

Una vegada posats en situació sobre la temàtica ja podem definir el que vol dir violència de gènere. En trobarem moltíssimes definicions però ens hem decantat per la que assenyala l’Associació de Dones per a la Salut (2004) refereix quatre condicions perquè un acte violent sigui considerat violència de gènere:

1) que l’agressor sigui un home

2) que la víctima sigui una dona

3) que la causa sigui les relacions de poder entre els sexes per la socialització genèrica (dominació de l’home i submissió de la dona)

4) que l’objectiu sigui el control i el domini de les dones.

Continuem amb la definició de les paraules claus proposades en aquest assaig.

Violència a les dones:

Els danys que es manifesten com a causa i conseqüència de les relacions de poder desiguals dintre dels sistema patriarcal i que s’exerceixen sobre les dones pel fet conscient o inconscient de ser identificades com a tals.

Interseccionalitat: es fonamenta en la necessitat d’estudiar l’encavalcament de diferents eixos d’opressió, discriminació i dominació en les identitats i grups socials per raó de sexe, gènere, classe, ètnia, constitució física, origen, religió, diversitat funcional, llengua i edat, entre d’altres. En les violències masclistes i en les seves representacions culturals és clau adoptar la perspectiva interseccional per poder identificar com interactuen diferents categories biològiques, socials i culturals, tot modificant les injustícies i desigualtats envers una persona o col·lectiu.

Masclisme, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat. (FALTA DEFINIR AQUESTES PARAULES)

2.2. Metodologia d’estudi.

En les obres que he llegit he intentat ser una lectora resistent, és a dir, buscar la meva pròpia subjectivitat en la interpretació dels textos i fer especial èmfasi en sortir del sistema de valors i dels punts de vista dels homes que moltes vegades s’ha imposat en la literatura tradicional. He intentat obrir-me a noves concepcions de pensament des d’una mirada més feminista o mes aviat, femenina per fer un pensament crític sobre la misogínia que moltes vegades estan en els textos escrits. Tal com diu Judith Fetterley a «The Resisting Reader: A Feminist Approach to American Fiction» (1978) fer ús del «empoderament lector» a través de desemmascarar, mitjançant diferents codis narratius, la ideologia androcèntrica i patriarcal subjacent als textos, als paradigmes de lectura i al cànon literari clàssic.

Es per això, que quan vaig començar a llegir les obres proposades vaig estar molt atenta a totes les connotacions de les que estem parlant. També he fet una relectura per memoritzar els punts forts i els punts febles de l’àrea d’estudi que estem fent. Tanmateix, llegim, i per tant interpretem, en funció de la nostra realitat, del nostre coneixement del món i de la nostra experiència lectora, que no han de ser pas els mateixos que els de l’autor en el moment que va crear l’obra.(Hans Robert Jauss).

Intentarem trobar el tema principal de les dues novel·les, després trobarem els subtemes. I si invertim l’ordre? Està clar de que com més concreta sigui la formulació d’un tema, més aprofundida podrà resultar la prospecció analítica que en fem. I en aquesta mateixa línia, cal fer esment d’un aspecte inherent a la creació artística en general: la impossibilitat de deslligar un tema de la forma literària en què apareix expressat condiciona de manera determinant el sentit que l’autor vulgui donar-li. Un tema és allò de què tracta una obra, la idea principal d’un text literari. La deduïm a través d’un procés interpretatiu i que connecta amb el nostre coneixement del món real i de la tradició literària.

3. Anàlisi.

3.1.- Resum de les obres.

Tema i argument solen confondre’s sovint. La seqüencia de fets que expliquen una historia seguint una concatenació temporal, que que sol correspondre’s, inequívocament, a una sola obra literària existent. El tema o els temes sol referir-se a més d’una obra literària. I es que pels temes hem de saber interpretar.

Anem a fer un resum de les obres per saber una mica de què tracta el seu argument.

«La Malnada»: Ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l’amistat, denuncia l’opressió, la crueltat de la guerra, la por, les mancances i penúries d’uns enfront del benestar d’altres, les dependències, reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència, sobre ser lliure, sentir-se lliure i fer per ser-ho. És una radiografia de l’època, també de l’experiència humana, dels condicionaments que les circumstàncies imposen, perfils humans de tot temps. Mostra una llibertat salvatge, però lliure, amb els valors innats de saber què està bé i què no: s’enfronta enèrgicament, amb els seus recursos, al sistema de l’època que vol fer ramat mesell de les persones. És una història brillant, àgil, et submergeix en l’ambient i situacions de la narració, en els personatges: tots tenen les seves ombres. Correspon a cadascú descobrir les semblances amb el present.

«El país dels altres»: Ambientada en el Marroc. Durant el període colonial, el patriarcat es manifesta de manera diferent però igualment opressiva. El patriarcat s’entrellaça amb el colonialisme per perpetuar la opressió de les dones en la societat marroquí. A través de la vida de Mathilde, una dona Franco-marroquí, veiem com les normes patriarcals dicten la seva existència en un món dominat per homes. Des de la seva arribada al Marroc, Mathilde s’enfronta a les expectatives restrictives imposades pel seu espòs marroquí i la seva família. A pesar de les seves aspiracions i talents, es veu obligada a conformar-se amb rols tradicionals de gènere i a sotmetre’s a les peticions del seu espòs i la societat.

3.2. Temes i subtemes.

Un dels temes més precís i concret de les obres seria la representació de la resistència femenina davant de l’opressió patriarcal i les diverses forme de violència de genere.

– Rols de gènere i expectatives socials: explora com les expectatives de gènere i els rols tradicionals impacten en les vides de les protagonistes i les decisions que prenen en els seus respectius contextos culturals.

– Violència institucional i estructural: investiga com les institucions i estructures socials reforcen l’opressió de gènere i perpetuen la violència contra les dones en les societats representades en les obres.

– Conseqüències i resistència col·lectiva: analitza com les protagonistes troben recolzament en comunitats o xarxes d’ajuda i com la solidaritat entre dones pot ser una eina per enfrontar la violència de gènere i el patriarcat.

– El context social i cultural: examina com el context històric i cultural d’Itàlia i Marroc durant els períodes en que s’ambienten les obres influeix en les experiències de les protagonistes i en la forma en que es manifesta la violència de gènere.

3.3. Comparativa d’obres i exemples. (FALTA FER)

Explorar com les protagonistes s’enfronten i desafien les normes socials i culturals imposades pel patriarcat, així com les repercussions de les seves accions en un context de violència física, psicologia e institucional. També com l’opressió de genere es manifesta de manera diferent en cada context cultural i com les experiències de les protagonistes reflexionen aquestes diferencies. Analitzar com la narrativa i l’estil de cada autora contribueixen a la representació d’aquestes temes i com es relacionen en el context històric i social de cada obra.

Com a subtemes la resistència i empoderament femení. Examina com les protagonistes de les dues obres desafien les normes de genere i lluiten per la seva autonomia i llibertat dintre de societats patriarcals.

Impacte psicològic de la violència de genere: analitza com la violència física i psicològica infligida a les protagonistes afecte la seva salut mental, autoestima i relacions personals.

Conclusió (FALTA FER)

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFÍA (FALTA FER)

1. Juarez López, J.R., Mateu Vidal, A., i Sala Vega, E. (2007). Criteris d’avaluació de la credibilitat en les denúncies de violència de gènere- [Investigació.Ajuts a la investigació, 2006. Centre d’estudis jurídics i formació especialitzada] https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2007 credibilitatDenunciesGenere_CA.pdf

2. Salvioni, B. (2023). La Malnada. Edicions del Periscopi.

3. Škrabec, S. (2019). Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari. FUOC.

4. Slimani, L. (2021). El país dels altres. Angle Editorial.