Publicat per

Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

Publicat per

Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

Introducció En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce Carol Oates i de la novel·la gràfica Herba de Keum Suk Gendry-Kim, la culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals. Encara que aquestes dues obres són de temàtica diferent, tenen en comú que a les protagonistes se les culpabilitza de les agressions que han patit. És la mateixa situació que va passar la víctima de la Manada o la víctima del cas…
Introducció En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce…

Introducció

En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce Carol Oates i de la novel·la gràfica Herba de Keum Suk Gendry-Kim, la culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals.

Encara que aquestes dues obres són de temàtica diferent, tenen en comú que a les protagonistes se les culpabilitza de les agressions que han patit. És la mateixa situació que va passar la víctima de la Manada o la víctima del cas Dani Alves, a les que, pràcticament, se les va acusar de provocar la seva pròpia violació.

La meva hipòtesi és que existeixen tant elements interns com externs a les víctimes d’agressions sexuals que fan que aquestes se sentin culpables d’haver-les patit. Els interns són els propis de qualsevol persona que ha patit un accident o una malaltia i creu que ella ha fet alguna cosa que ha provocat aquesta situació. Els elements externs són aquells que la societat transmet i que afecta tant la víctima.

 

Marc teòric i metodològic

La violència de gènere està acompanyada de culpabilització a la víctima, la qual es manifesta quan la persona agredida es considera parcialment o totalment responsable dels abusos dels quals ha estat objecte (Churchill, 2012). Hem de tenir en compte que la violència contra les dones és un fet social amb una llarga tradició històrica, i és el resultat directe del paper subordinat de les dones a la societat. Durant molts segles s’ha utilitzat l’abús sexual a les dones amb fins lucratius i com a forma de demostrar la superioritat i el poder de l’home (Prieto, 2018).

Per a explicar el procés de culpabilització se sol fer referència a dos teories: la teoria del món just i la teoria de les atribucions defensives.

La teoria del món just (Lerner i Matthews, 1967; Kleinke i Meyer, 1990) assumeix que les persones estem motivades a creure que estem en un món just, és a dir, que tots obtenim, a conseqüència dels nostres actes, allò que mereixem. Patir un accident o ser victimitzat s’associa amb errors, defectes o fallades comeses.

La teoria de les atribucions defensives (Shaver, 1970; Müller et al., 1994), explica el nivell de culpabilització de la víctima a partir del grau d’identificació i similitud que percep per l’observador d’aquesta. Indica que la culpabilització serà menor com major sigui la percepció de similitud. En el fons, es tracta d’un mecanisme de defensa que protegeix a l’observador de culpar-se a si mateix en futures situacions similars.

En la culpabilització de les víctimes per violació també influeixen una sèrie de creences com són el sexisme benvolent i els mites de la violació.

El sexisme benvolent explica que els homes busquen cuidar les dones, protegir-les i adorar-les. Adopta un to afectiu positiu i conductes de suport. El sexisme benvolent és dirigit cap a les dones que accepten els rols femenins convencionals (Morales, Moya i Gaviria, 2007).

Els mites de la violació són una sèrie d’actituds i creences generals que són falses, però que es mantenen de forma àmplia i persistent, i que serveixen per a negar i justificar l’agressió sexual masculina contra les dones (Lonsway i Fitzgerald, 1994). Aquest mites ajuden a exculpar al perpetrador i culpabilitza a la víctima (Romero – Sánchez et al., 2009; Suárez i Gadalla, 2010).

La metodologia emprada ha estat una lectura detallada dels textos a la cerca de situacions en les quals es fa visible la culpabilització de les víctimes.

 

Anàlisi

Sinopsis de Violació. Una història d’amor.  Niagara Falls. La nit del Quatre de Juliol, Teena i Bethie Maguire, mare i filla, tornen a casa després d’estar de festa. Al parc de Rocky Point són assaltades per un grup d’homes del poble i Teena és violada, mentre Bethie aconsegueix amagar-se. Alguns dels culpables són detinguts i portats davant del jutge. En l’audiència prèvia al judici, l’advocat defensor obté posar en qüestió la declaració de Teena i una part de la població de Niagara Falls dubten que Teena hagi patit una agressió sexual.

Sinopsis de Herba. És la història de Lee Ok-Sun, una dona coreana que a la Segona Guerra Mundial va ser explotada com a dona de consol, és a dir, una esclava sexual al servei de l’exèrcit japonès. Neix de les entrevistes que l’autora va mantenir amb Lee Ok-Sun.

Entre 80.000 i 200.000 dones, gran part d’elles coreanes, van ser víctimes de la violència sexual als prostíbuls militars japonesos estesos per tota Àsia abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquests prostíbuls van ser creats per elevar la moral de les tropes i evitat que la violència sexual es produeix de forma descontrolada en els territoris ocupats per l’exèrcit japonès, després de la massacre de Nanking l’any 1937, durant la qual desenes de milers de dones van ser violades per les tropes nipones (Chung, 2010).

 

Subtema 1 – Els mites de la violació – “Si, puede que les sonriera, o sea, que lo estaba pidiendo…” (Violació. Una història d’amor. pàgina 12).

Subtema 2 – Violència institucional – Poc després que la Mija tingués el nen, aquest és robat i donat en adopció a un matrimoni japonès (Herba, pàgina 293).

 

Conclusions

Falta fer

 

Bibliografia

Aguiar Santana, Ariadna M. Montesdeoca Domínguez, Leila. “Culpabilización a Las Víctimas de Violación: Influencia de La Relación Víctima-Agresor, e Incidencia Del Uso de Las Nuevas Tecnologías.” Universidad de La Laguna, 2018.

 

Gendry-Kim, Keum Suk. Hierba. Reservoir Books, 2023.

 

Novo, Verónica Marcos Blanca Cea. “Mitos, Atribución de Responsabilidades y Respuesta de Ayuda Sobre Violencia Sexual.” In Ciencia Piscológica al Servicio de La Justicia y La Ley, 2022.

 

Oates, Joyce Carol. Violación. Una Historia de Amor. Editorial Contraseña, 2022.

 

Terán Tassinari, Eleana, Margarita Regalado Bermejo, Nina Carolina Flores Jiménez, y Josué Yemil Martínez Guel. 2020. «Efectos del sexismo y la vestimenta sobre la culpabilización de la víctima de agresión sexual». Cuestiones de Género: de la igualdad y la diferencia, n.º 15 (junio):229-52. https://doi.org/10.18002/cg.v0i15.5991.

 

Uab.cat. Accessed May 7, 2024. https://escolapau.uab.cat/img/qcp/violencia_sexual_guerra.pdf.

Debat0el Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

No hi ha comentaris.

Publicat per

Identitat i integració de les dones immigrants

Publicat per

Identitat i integració de les dones immigrants

Introducció  Els dos llibres que s’analitzen mostren els processos d’integració de dues dones immigrants. El país dels altres de Leïla Slimani està situat al Marroc just després de la Segona Guerra Mundial i en l’inici dels moviments d’independència del país i Ca la Wenling de Gemma Ruiz Palà està situat a Barcelona en el moment actual. La protagonista del primer llibre és la Mathilde una dona alsaciana que es casa amb Amine, un soldat marroquí de l’exèrcit francès, i es…
Introducció  Els dos llibres que s’analitzen mostren els processos d’integració de dues dones immigrants. El país dels altres de…

Introducció 

Els dos llibres que s’analitzen mostren els processos d’integració de dues dones immigrants. El país dels altres de Leïla Slimani està situat al Marroc just després de la Segona Guerra Mundial i en l’inici dels moviments d’independència del país i Ca la Wenling de Gemma Ruiz Palà està situat a Barcelona en el moment actual. La protagonista del primer llibre és la Mathilde una dona alsaciana que es casa amb Amine, un soldat marroquí de l’exèrcit francès, i es trasllada a viure al Marroc. La protagonista del segon és la Wenling, una dona xinesa que té amb el seu marit un saló de perruqueria i tractaments estètics al barri de Gràcia a Barcelona. Tot i que les dues novel·les transcorren en espais i moments històrics diferents, comparteixen com a temes principals la identitat i la lluita contra el masclisme, el racisme i la pressió de la classe dominant. L’anàlisi comparativa, i la perspectiva interseccional d’ètnia, gènere i classe social, ens permet interpretar les dues obres literàries de manera contextual i analitzar com cada un dels llibres tracta els temes i les relacions que s’estableixen entre els dos llibres en el tractament d’aquests. La causa de la migració de cada una de les protagonistes és diferent, i justament aquesta diferència és la que ens ofereix un vincle amb l’actualitat i  una mirada al processos migratoris.

Quins factors poden afavorir la integració de les dones migrants en un nou context social i cultural?  Com queda alterada la identitat de les persones migrants en aquest procés d’integració? 

La Sociologia ens indica que els components de la nostra identitat personal, com és el gènere, es construeixen en la nostra interacció amb els altres i les institucions. Així homes i dones som tractats i percebuts de manera diferent i això construeix la nostra personalitat i la nostra manera de comportar-nos, assumint de manera inconscient el rol que que ens han assignat per gènere .  Per altra banda, desde la interseccionalitat s’entén que les relacions de poder generen processos d’inclusió i exclusió i una distribució de privilegis i que cal tenir en compte el lloc que ocupa la raça i el racisme com a modalitats particulars de dominació. Tant El país dels altres com Ca la Wenling  aborden el racisme, els drets de les dones i la maternitat, els problemes d’integració i la violència de gènere. Els personatges centrals de les dues novel·les, la Mathilde i la Wenling, dues dones valentes que rebutgen abaixar el cap a les regles imposades,  pateixen des de la perspectiva de gènere i la interseccionalitat uns eixos d’opressió que analitzarem en aquest apartat. Com a persones immigrants viuen un procés de resocialització, perquè les transformacions o canvis en les experiències de vida durant el seu procés de socialització primari en el país d’origen són percebuts com a ruptures totals, de manera que com a individu el migrant sent la necessitat de construir una nova manera d’interpretar la realitat. Les dues autores ens permeten el que ens proposa la guia d’ Iribarren i altres, fer evidents les resistències que tal vegada apareixen en el text, per part de personatges femenins subversius, que no acaten els dictats masculins dominants, i que prefiguren escenaris post patriarcals i post violents.

Mathilde i Wenling viuen en dos contextos socioeconòmics, polítics  i culturals diferents, també en un període històric diferent. Mathilde arriba al Marroc poc després de 1945, quan la crisi dels antics imperis colonials ja és evident  i desemboca  en la independència de nous països a Àsia i a Àfrica. Slimani ens diu del procés de descolonització al Marroc: “ Totes les dones saben el que és la colonització. Les dones són colonitzades doblament: pel colonitzador i pels homes. El procés de descolonització del Marroc va ser un moment molt decepcionant per les dones ja que no va tenir capacitat d’aplicar els valors que predicaven, i ràpidament el nacionalisme marroquí envià les dones a la cuina”.  Wenling per l’altra banda arriba a Barcelona  com a conseqüència del que anomenem com globalització, la forma actual de domini econòmic, i on  cada vegada més població en edat de treballar considera la migració com un camí natural per aconseguir millores econòmiques i de benestar, per a molts  més una necessitat que una tria. Tant la Mathilde  com la Wenling són persones migrants, la Mathilde  migrant des del punt de vista del Marroc receptor, i traidora des del punt de vista dels colonitzadors francesos, REF. La Wenling per l’altra banda rep les dues mirades que els països occidentals donen a la migració: la que considera que la contribució dels immigrants és escasa degut als costos socials, l’afectació als llocs de treball i la tensió social que genera; i la que entén que l’economia no hagués crescut sense els treballadors joves, que la població migrant no pren llocs de treball sinó que agafa la feina que els locals no volen, afectant per tant només a la classe local sense estudis, i que  regenera la demografia. REFERÈNCIA MIGRACIÓ D’UNA I ALTRA.

 El racisme, i el patiment físic i psicològic de la persona migrant, és un dels subtemes de les dues novel·les. La raça, per tant els trets físics,  i la llengua són també components de la nostra identitat personal. Que la Mathilde fos blanca i catòlica eixos de privilegi en la societat occidental, esdevenen eixos d’opressió en el nou context social i cultural, REF ( canvi de nom, conversió, senyal físic a la cara),  just al contrari de la Wenling, on la seva ètnia, i especialment la dificultat en adquirir una nova llengua ( REF) són eixos d’opressió. Així mentre Mathilde, que es desvia de les normes socialment establertes en una determinada situació social , és etiquetada  perquè, com ens indica la Sociologia,  la normalitat és relativa, i s’estableix des del poder, REF, la Wenling que s’esforça a integrar-se en el nou context utilitzant la llengua d’aquest, i per tant segueix la norma,  viu la impossibilitat d’expressar-se en la pròpia llengua com una situació de patiment i de limitació. REF

Respecte al el segon subtema, tractament de les violències de gènere, la galeria de personatges dels dos llibres ens va presentant situacions i punts de vista.  Així llegim situacions de violència masclista, de violència estructural i  de violència simbòlica. En el cas del personatge de Mathilde la violència masclista i el tractament vexatori per part del seu marit va repercutint en la pèrdua de la seva identitat, en un moviment oposat a la seva progressiva integració en el context cultural i social. RF Però, malgrat la duresa de la violència domèstica, potser és la violència simbòlica la que destrueix més la seva identitat.  L’amor romàntic, una violència de gènere de tipus simbòlic, té una càrrega emotiva potent perquè està relacionada amb la part màgica de la vida:  S’ha dit a les dones  des de petites que la seva felicitat només s’aconsegueix si troben parella, perquè els homes són proveïdors i les dones dependents. Aquesta dependència emocional i econòmica de les dones genera en les dones falta d’autosuficiència i autoestima. La inicial visió romàntica de Mathilde és fruit d’una societat patriarcal i masclista, però també, com ens alerta Leïla Slimani, del seu afany d’alliberació i de la seva valentia. La  violència  simbòlica també es tracta en Ca la Wenling, i l’autora s’esforça a mostrar, des de la veu de la narradora-observadora, la importància d’aquest tipus de violència, molt més amagada, i que té un pes molt important en les persones migrants, REF Harem/ Flaubert/ Dones d’altres ètnies.

Conclusions 

Respecte la pregunta inicial: Quins factors poden afavorir la integració de les dones migrants en un nou context social i cultural?, en l’anàlisi comparatiu s’observa similituds entre els dos llibres en els aspectes que afavoreixen o dificulten la integració de les persones migrants a un nou context sociocultural: l’adquisició de la llengua o la dificultat en adquirir-la, la diferència ètnica, i la mirada respecte la migració de la població receptora.  S’observa també que la xarxa de complicitats que s’estableix entre les dones afavoreix no només la integració sinó l’autoestima de les dones immigrants, mentre que l’aïllament dificulta la integració i pot generar baixa autoestima, la dona immigrant aïllada té dificultats per viure com vivia en el país d’origen i tampoc sap com integrar-se al nou context sense nous referents.REF Fatima Mernissi.   

Respecte  la segona pregunta: Com queda alterada la identitat de les persones migrants en aquest procés d’integració?, la lectura comparativa revela una  ambigüitat: El que pot integrar també pot aïllar i  fer perdre la pròpia identitat. Així es podrien presentar noves pregunta: Cal integrar-se? Què es perd? En l’entrevista que Emili Manzano fa a Leïla Slimani, es fa  referència a les novel·les gràfiques  L’àrab del futur  de Riad Sattouf que defensa la idea “ nosaltres que venim del sud volem ser cosmopolites”. D’aquesta manera la distribució interseccional entre opressions i privilegis és qüestionada, com de fet  mostra l’anàlisi comparativa entre les dues obres: Ser dona blanca i de classe mitjana no sempre és un privilegi i caldria  plantejar-se si el model interseccional no és també eurocentrista i per tant rebutjable. Tant Leïla Slimani com l’escriptora Djaimilia Pereira de Almeida proposen “Sóc qui sóc”  com una manera d’anar més enllà de l’etiquetatge en dicotomies d’origen, raça, llengua o gènere.

 Bibliografia

Slimani, Leïla (2021)El país dels altres de. Angle Editorial, Barcelona 

Ruiz Palà,Gemma  (2020)Ca la Wenling Edicions 62, la butxaca. Barcelona

https://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/ca-la-wenling-confessions-i-afectes-que-traspassen-fronteres/

://www.ara.cat/cultura/leila-slimani-leila-slimani-el-pais-dels-altres_128_3929631.ht

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/leila-slimani-i-emili-manzano/235702

https://llegim.ara.cat/reportatges/dues-mirades-literaries-identitat_1_1189331.

htmlhttps://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/fantasies-de-lharem-i-noves-xahrazads/12926

Riad SATTOUF, L’àrab del futur. Una joventut a l’Orient Mitjà (1978-1984). Barcelona: Salamandra Graphic, 2015

https://www.diarilaveu.cat/infollibres/djaimilia-pereira-de-almeida-soc-negra-i-escric-el-que-soc-qui-soc-121400/

Debat0el Identitat i integració de les dones immigrants

No hi ha comentaris.