Introducció

En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce Carol Oates i de la novel·la gràfica Herba de Keum Suk Gendry-Kim, la culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals.

Encara que aquestes dues obres són de temàtica diferent, tenen en comú que a les protagonistes se les culpabilitza de les agressions que han patit. És la mateixa situació que va passar la víctima de la Manada o la víctima del cas Dani Alves, a les que, pràcticament, se les va acusar de provocar la seva pròpia violació.

La meva hipòtesi és que existeixen tant elements interns com externs a les víctimes d’agressions sexuals que fan que aquestes se sentin culpables d’haver-les patit. Els interns són els propis de qualsevol persona que ha patit un accident o una malaltia i creu que ella ha fet alguna cosa que ha provocat aquesta situació. Els elements externs són aquells que la societat transmet i que afecta tant la víctima.

 

Marc teòric i metodològic

La violència de gènere està acompanyada de culpabilització a la víctima, la qual es manifesta quan la persona agredida es considera parcialment o totalment responsable dels abusos dels quals ha estat objecte (Churchill, 2012). Hem de tenir en compte que la violència contra les dones és un fet social amb una llarga tradició històrica, i és el resultat directe del paper subordinat de les dones a la societat. Durant molts segles s’ha utilitzat l’abús sexual a les dones amb fins lucratius i com a forma de demostrar la superioritat i el poder de l’home (Prieto, 2018).

Per a explicar el procés de culpabilització se sol fer referència a dos teories: la teoria del món just i la teoria de les atribucions defensives.

La teoria del món just (Lerner i Matthews, 1967; Kleinke i Meyer, 1990) assumeix que les persones estem motivades a creure que estem en un món just, és a dir, que tots obtenim, a conseqüència dels nostres actes, allò que mereixem. Patir un accident o ser victimitzat s’associa amb errors, defectes o fallades comeses.

La teoria de les atribucions defensives (Shaver, 1970; Müller et al., 1994), explica el nivell de culpabilització de la víctima a partir del grau d’identificació i similitud que percep per l’observador d’aquesta. Indica que la culpabilització serà menor com major sigui la percepció de similitud. En el fons, es tracta d’un mecanisme de defensa que protegeix a l’observador de culpar-se a si mateix en futures situacions similars.

En la culpabilització de les víctimes per violació també influeixen una sèrie de creences com són el sexisme benvolent i els mites de la violació.

El sexisme benvolent explica que els homes busquen cuidar les dones, protegir-les i adorar-les. Adopta un to afectiu positiu i conductes de suport. El sexisme benvolent és dirigit cap a les dones que accepten els rols femenins convencionals (Morales, Moya i Gaviria, 2007).

Els mites de la violació són una sèrie d’actituds i creences generals que són falses, però que es mantenen de forma àmplia i persistent, i que serveixen per a negar i justificar l’agressió sexual masculina contra les dones (Lonsway i Fitzgerald, 1994). Aquest mites ajuden a exculpar al perpetrador i culpabilitza a la víctima (Romero – Sánchez et al., 2009; Suárez i Gadalla, 2010).

La metodologia emprada ha estat una lectura detallada dels textos a la cerca de situacions en les quals es fa visible la culpabilització de les víctimes.

 

Anàlisi

Sinopsis de Violació. Una història d’amor.  Niagara Falls. La nit del Quatre de Juliol, Teena i Bethie Maguire, mare i filla, tornen a casa després d’estar de festa. Al parc de Rocky Point són assaltades per un grup d’homes del poble i Teena és violada, mentre Bethie aconsegueix amagar-se. Alguns dels culpables són detinguts i portats davant del jutge. En l’audiència prèvia al judici, l’advocat defensor obté posar en qüestió la declaració de Teena i una part de la població de Niagara Falls dubten que Teena hagi patit una agressió sexual.

Sinopsis de Herba. És la història de Lee Ok-Sun, una dona coreana que a la Segona Guerra Mundial va ser explotada com a dona de consol, és a dir, una esclava sexual al servei de l’exèrcit japonès. Neix de les entrevistes que l’autora va mantenir amb Lee Ok-Sun.

Entre 80.000 i 200.000 dones, gran part d’elles coreanes, van ser víctimes de la violència sexual als prostíbuls militars japonesos estesos per tota Àsia abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquests prostíbuls van ser creats per elevar la moral de les tropes i evitat que la violència sexual es produeix de forma descontrolada en els territoris ocupats per l’exèrcit japonès, després de la massacre de Nanking l’any 1937, durant la qual desenes de milers de dones van ser violades per les tropes nipones (Chung, 2010).

 

Subtema 1 – Els mites de la violació – “Si, puede que les sonriera, o sea, que lo estaba pidiendo…” (Violació. Una història d’amor. pàgina 12).

Subtema 2 – Violència institucional – Poc després que la Mija tingués el nen, aquest és robat i donat en adopció a un matrimoni japonès (Herba, pàgina 293).

 

Conclusions

Falta fer

 

Bibliografia

Aguiar Santana, Ariadna M. Montesdeoca Domínguez, Leila. “Culpabilización a Las Víctimas de Violación: Influencia de La Relación Víctima-Agresor, e Incidencia Del Uso de Las Nuevas Tecnologías.” Universidad de La Laguna, 2018.

 

Gendry-Kim, Keum Suk. Hierba. Reservoir Books, 2023.

 

Novo, Verónica Marcos Blanca Cea. “Mitos, Atribución de Responsabilidades y Respuesta de Ayuda Sobre Violencia Sexual.” In Ciencia Piscológica al Servicio de La Justicia y La Ley, 2022.

 

Oates, Joyce Carol. Violación. Una Historia de Amor. Editorial Contraseña, 2022.

 

Terán Tassinari, Eleana, Margarita Regalado Bermejo, Nina Carolina Flores Jiménez, y Josué Yemil Martínez Guel. 2020. «Efectos del sexismo y la vestimenta sobre la culpabilización de la víctima de agresión sexual». Cuestiones de Género: de la igualdad y la diferencia, n.º 15 (junio):229-52. https://doi.org/10.18002/cg.v0i15.5991.

 

Uab.cat. Accessed May 7, 2024. https://escolapau.uab.cat/img/qcp/violencia_sexual_guerra.pdf.