Introducció:

El patriarcat com a sistema social d’ opressió, ha impactat al llarg del temps a les dones travessant-les per diferents eixos. A través de l’anàlisi de dues obres força recents, d’autores joves, examinarem com la historia col·lectiva i individual de les protagonistes, les seves relacions, els constructes socials amb els que interactuen com l’ amor romàntic, la família, la classe social…, han marcat aquestes dones i la seva història. El temes a tractar són l’ impacte del patriarcat occidental al llarg de la història del segle XX, la violència contra les dones i la manca de llibertat i reparació a les seves vides. I com han d’ encaixar en rols rígids que no han escollit.

Ens endinsarem en l’univers de Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) d’ Irene Solà i La malnada de Beatrice Salvioni (2023), totes dues transcorren al segle XX, podrem explorar dits eixos, les narratives, els testimonis de les protagonistes i la violència contra les dones en diferents contextos històrics i geogràfics.

Marc teòric i metodologia

Per aconseguir aquests objectius, aplicarem una metodologia que inclourà anàlisi textual, contextualització històrica i comparació crítica entre ambdós llibres.

Usarem la Teoria dels afectes com a punt de partida teòric per poder tenir una mirada critica sobre les construccions mencionades i les seves conseqüències. La teoria dels afectes ens ajuda comprendre el rol dels afectes, els sentiments i emocions en la configuració de subjectivitats, pràctiques socials i relacions de poder.

Amb el canvi de segle, des dels estudis crítics, el gir pretén que les emocions i els sentiments, no es vegin com quelcom dins el context de la psicologia i els espais privats sinó que ocupin en seu lloc en la societat i l’espai públic:

        Si durante gran parte de la historia del pensamiento occidental la          dimensión afectiva, emocional y somática fue subsumida al estudio de la razón, las ideas y los conceptos, el giro afectivo   propone restaurar valor analítico de estos aspectos soslayados. (Solana i Vacarezza 2020:2).

La Teoria del gir afectiu, tracta els afectes des de la filosofia, la cibernètica, la geografia, la psicologia, la teoria feminista i queer, l’ estètica…. Al seu temps, qüestiona les dualitats ment/cos, raó/natura, públic/privat… per entendre els afectes.

Anàlisis

En quant al gir afectiu veiem en ambdós llibres com les protagonistes estan sotmeses a rols rígids que les confronten constantment amb el sistema envers les necessitats, desitjos i afectes. És a dir, amb el que són i el que han de ser. Elles però, desafien les estructures de poder i les normes de gènere, que perpetuen la opressió. Al centrar-se en les emocions i els afectes, promovent l’ empatia, la solidaritat i les cures com a valors, desafien el patriarcat que relega les emocions a l’ àmbit privat.

En el llibre de Solà, el fil conductor en la família és un pacte amb el diable i les conseqüències d’aquest, que comportarà la imperfecció de totes les generacions futures que els faltarà una part al néixer.

Les dones de la nissaga, tenen lligat el seu destí al Mas Clavell però no com diu Francesc Llobera que diu que les dones s’hi “lliguen com gosses. Al passat, a les cases, a les criatures, a les coses”,  sinó perquè no poden escollir. Però no són normatives, ja que ja sigui perquè els falten parts del cos, o per que no segueixen les pautes del patriarcat a en els seus rols; podríem dir que s’ oposen a les normes de gènere.

Resulta molt interessant la figura del dimoni, que afegeix una mirada sobrenatural i folklòrica a l’ obra i està inspirat en l’imaginari popular, no pas en el dimoni punitivista de la religió cristiana; es mostra vulnerable i tendre.

L’ autora a més, ha fet una recerca històrica important sobre llegendes que acompanya a les diferents generacions de dones i sobre l’ impacte que exerceix el patriarcat en cada època i personatge. Veiem un text difícil, amb una llengua rica, carregada, explícit en quant a violència intra i interespecie, l’autora no escatima en descripcions que fins hi tot poden arribar a ser fosques i crues; hom podria pensar que inclús es normalitza la violència, però en el fons sempre hi ha una xarxa de cures entre les diferents dones, una crítica a acceptar aquest destí aliè.

En ambdós llibres, observem la violència del patriarcat contra les dones des de totes les perspectives possibles, sense possibilitat d’ elecció ni reparació però quelcom que veiem a les dues obres és la violència naturalitzada envers els animals. Aquest fet reforça el missatge de crueltat i violència normalitzada que existeix en l’ estructura social on viuen les protagonistes, on l’ entorn és hostil i agressiu. Funciona en el sentit que ens ajuda a definir personatges i afegir-los complexitat i parts fosques. Per exemple, el botiguer que maltracta al fill i els animals del pati, però acaba respectant a la Francesca i la Maddalena per un valor tant masculinitzat com és la valentia.

Irene Solà qüestiona el model heteropatriarcal de la família i el rol de la dona en l’ ambient rural on les dones són mes aviat supervivents en el seu aïllament. Ho fa des d’ una etnografia occidental, mitjançant la idea que la família està maleïda i on han de sobreviure a les adversitats del sistema, la localització geogràfica i les relacions entre elles i l’ entorn.

En quant al llibre de Salvioni, l’ autora explora la llibertat tant física com mental de la protagonista on confronta absolutament totes les estructures socials amb les que interactua. Ens ubica en l’ estructura social de l’ any 1932, mitjançant un llenguatge lleuger, proper i que envolta el lector amb la familiaritat d’ allò que ressona. Salvioni confronta el model heteropatriarcal de la família, el classisme i el sexisme. Ho fa fent-se amiga de Francesca, creant una xarxa de lleialtat i sororitat en un espai segur entre les dues. Francesca és considerada algú que no hauria d’ haver nascut, algú maleit, desviat, que no forma part del grup. És l’ alteritat. Tot i així té una dignitat i una gestió de la situació que tot i ser dolorosa, la manté connectada amb si mateixa en tot el llibre, sent coherent per sobre de ser acceptada. Francesca mostra la seva part més contestatària, inconformista, posant en valor el gir afectiu.

El que veiem en els dos llibres, és un sistema patriarcal occidental en diferents moments històrics, però majoritàriament dins el segle XX. Les dues autores, aporten mirades molt interessants, complexes i un cresol de possibilitats per les seves protagonistes, on tot i estar definides dins el personatge impregnat de l’ època i limitats per la construcció cultural i social de moment, els personatges no estan encorsetats per la mirada masculina o patriarcal.

Les protagonistes dels dos llibres pateixen soledat no desitjada, ja que són rebutjades per ser diferents. Pateixen de falta de llibertat en el seu entorn familiar i social i poques possibilitats de canviar la situació degut a la configuració de la pròpia realitat. En un llibre veiem l’ àmbit rural, on les dones fan pinya unides per les tradicions sense opció de canvi, acceptant el seu destí. L‘altre llibre succeeix en l’ àmbit urbà i la protagonista es revela contra allò tradicional; fuig de la individualització.

Els entorns en ambdós llibres son hostils, no només perquè estan en contextos bèl·lics, sinó pel tracte que reben les dones pel fet de ser dones.

En els dos llibres, les protagonistes són dones fortes, que desafien el sistema patriarcal d’ una manera o altra que tiren endavant amb els seus essers estimats a traves de les cures, la lleialtat, i el espais segurs.

La maternitat de Solà, és quelcom no escollit que succeeix dins i fora del matrimoni. Veiem com Francesc Llobera que és bandoler, va usant les dones inclús les deixa embarassades sense cap responsabilitat. Es casa amb la pubilla de Mas clavell per raons d’ estatus, però s’ enamora d’ Elisabet, usa els cossos de les dones segons els seus desitjos. La maternitat és no escollida per la dona, és instrumentalitzada per proporcionar descendència, mà d’ obra… La maternitat de Salvioni, és hipòcrita, impura i il·legal ja que els homes engendren fills bastards i abandonen el fill i es revictimitza la dona, pel fet de quedar-se embarassada. La tradició arrelada en el concepte de maternitat en ambdós llibres, com quelcom no escollit dins un matrimoni heternormatiu hegemònic com a eina de control social i on el matrimoni és una posició social, on se’ ls ofereix un rol de mare i esposa. Veiem una critica a la promesa de felicitat que hi ha darrere  l’ amor romàntic i el matrimoni heternomatiu hegemònic blanc.

Resulten molt interessants els personatges de la Margarida del llibre de Solà i la Francesca del llibre de Salvioni, degut a la seva manca de normativitat en la seva gestió dels afectes. La Margarida està enfadada, la Francesca és irreverent i lliure. Ambdues són dones amb afectes que no estan ben vistos en les dones. I que en cap moment intenten canviar.

Conclusió:

Pel sistema, les dones han de ser tranquil·les, simpàtiques, gracioses però no massa; submises, i servicials. I no enfadar-nos ni confrontar, si no correm el risc que se’ns tracti de males persones per confrontar, mai es qüestiona perquè estem confrontant, fet que ens revictimitza constantment. Les passions es perceben com defectes de l’ ànima o malaltia mental: “La emoción representaría, de acuerdo con una visión generalizada, la ausencia de razón y reacciones que dominan al individuo (de adentro hacia fuera) Este dualismo no está lejos de la otra dicotomía entre mente y cuerpo”. (Maiz, 2020:3)

La crítica a l’amor romàntic, la defensa d’una ètica de la cura, la reivindicació de propi cos, així com la idea de sororitat posen en evidència que la qüestió afectiva travessa la història dels feminismes fins al present. Veiem doncs, que el patriarcat és un sistema que no sols opera amb continguts ideològics, sinó també disposa de  dispositius que estructuren afectes, emocions i sentiments.

Bibliografía:

Arfuch, Leonor El “giro afectivo”. Emociones, subjetividad y política. DeSignis, vol. 24, enero-junio, 2016, pp. 245-254 Federación Latinoamericana de Semiótica Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=606066848013

Biblioteca UOC. Biblioguia sobre recursos lingüístics en català. FUOC.

Iribarren, Teresa et al. Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics.

Llibre: Iribarren, Teresa; Canadell, Roger; Fernàndez, Josep Anton. Narratives of Violence. Venezia: Edizioni Ca’ Foscari, 2021. 0p. ISBN 9788869694608

Maíz, C. El “giro afectivo” en las humanidades y ciencias sociales. Una discusión desde una perspectiva latinoamericana. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, (2020). Cualdernos del CILHA.Volumen (33).

Puigdevall, M., & Domènech, O. (2021). Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic. FUOC.

Serrano-Muñoz, Jordi. “La lectura analítica”. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293302/

Serrano-Muñoz, Jordi. “Literatura, violències i decolonialitat.” https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293303/

Serrano-Muñoz, Jordi. L’estructura de l’ assaig interpretatiu. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293301/

Skrabec, S. Guia pràctica per a l’escriptura d’ un assaig literari. 2019. FUOC.

Solana, M., Vacarezza, N.L. Relecturas feministas del giro afectivo. Revista de Investigaciones Feministas. (2020). Volumen (28) http://dx.doi.org/10.1590/1806-9584-2020v28n272448

La representació de l’entorn i les seves connotacions simbòliques han estat temes recurrents en la literatura i les arts, proporcionant un marc ric per explorar temes universals com la identitat, la pertinença i la relació entre l’ésser humà i la natura. En aquest context, aquest assaig té com a objectiu principal comparar dues obres literàries contemporànies que utilitzen el paisatge com a element central: “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà. A través d’aquesta comparació, pretenem analitzar com cadascuna d’aquestes obres aborda temes com la família, la tradició, la identitat i la naturalesa, i com utilitza el simbolisme del paisatge per transmetre-los.

Els objectius d’aquest treball són els següents:

Examinar com les dues obres, “Ca la Wenling” (Ruiz, Gemma. Barcelona: Proa, 2020.) i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” (Solà, Irene.Barcelona: Anagrama, 2023.), representen el paisatge rural o urbà i el seu simbolisme en relació amb els temes abordats.

Analitzar els personatges i les seves relacions amb el paisatge rural en cada obra, incloent-hi els seus conflictes, desenvolupament i interaccions.

Comparar les estratègies narratives, estils i tonalitats utilitzades per Gemma Ruiz i Irene Solà en la seva aproximació al paisatge rural vs. urbà i els seus temes associats.

Explorar les motivacions i inspiracions de cada autora en la seva representació del paisatge i com aquesta s’integra en la seva visió artística i literària.

El corpus d’aquest treball consistirà en un estudi comparatiu de les dues obres mencionades. A través de l’anàlisi textual i contextual de cada obra, examinaré com els autors utilitzen el paisatge rcom a recurs simbòlic i narratiu per transmetre temes específics i desenvolupar els personatges. Utilitzaré un enfocament interdisciplinari que combini tècniques d’anàlisi literària, estudis culturals i geografia literària per comprendre la importància del paisatge rural en cadascuna d’aquestes obres.

La metodologia inclourà una anàlisi detallada de les característiques narratives, els motius simbòlics i les interaccions entre els personatges i el seu entorn en cadascuna de les obres. A més, consideraré la recepció crítica i l’entorn cultural en què van ser produïdes per contextualitzar la seva representació del paisatge i els seus temes associats.

Aquest treball neix de la voluntat d’explorar com els autors contemporanis aborden la representació del paisatge i els seus simbolismes en la literatura catalana actual. La motivació rau en la riquesa temàtica i simbòlica de l’entorn i en la seva capacitat de reflectir les complexitats de la condició humana i la relació amb el medi ambient. A través d’aquesta comparació, es pretén enriquir la comprensió del paper del paisatge en la literatura i les arts contemporànies i examinar com aquest tema continua sent rellevant i evocador en la nostra època.

“Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” és una novel·la contemporània catalana escrita per Irene Solà. Comparteix una temàtica centrada en les relacions familiars i les arrels rurals, tot i que s’enfoca més en una narrativa literària.

La novel·la aborda temes com ara les relacions familiars, la identitat cultural, la naturalesa i el paisatge rural. Narra la història d’una jove que torna al poble natal després de la mort del seu avi i es troba amb el paisatge familiar, alhora que reflexiona sobre la seva identitat, les seves arrels i la pèrdua.

La casa i la terra són símbols poderosos que representen la família, la tradició i l’arrelament a la terra. A més, els elements naturals com l’aigua, el vent i el foc poden tenir significats simbòlics que ressonen amb els conflictes i emocions dels personatges.

La novel·la de Solà també fa servir el simbolisme del paisatge rural, especialment de la natura salvatge i indomable. El bosc, els rius i les muntanyes poden representar la llibertat, la pèrdua i la connexió amb les arrels. A més, els objectes i els animals poden tenir significats simbòlics que reflecteixen els temes i els conflictes de la història.

Aquests conflictes poden girar entorn dels desitjos de mantenir la terra, les rivalitats familiars i les pressions socials. El seu desenvolupament sovint està vinculat al seu vincle amb la terra i la casa familiar, i com aquests vincles influeixen en les seves decisions i relacions.

La protagonista és el centre de la història, i el seu viatge de tornada al poble natal desencadena una sèrie de reflexions sobre la seva identitat i les seves relacions familiars.

El desenvolupament del personatge principal està marcat per la seva interacció amb els membres de la seva família i el paisatge rural, així com pel seu propi procés de descobriment personal i la seva lluita per acceptar la seva veritable naturalesa.

El simbolisme del paisatge rural és una característica comuna en moltes obres literàries i teatrals, ja que ofereix una rica font d’imatges i metàfores que poden utilitzar-se per explorar temes universals com la identitat, la connexió amb la natura i les relacions humanes.

El paisatge rural, amb la seva natura salvatge, els boscos, els camps i els rius, pot ser un símbol potent de la natura primitiva i indomable. Aquest entorn natural pot reflectir temes com la llibertat, la pèrdua de la innocència i la lluita humana per sobreviure en un món cada vegada més industrialitzat.

El simbolisme del paisatge rural també pot representar la connexió amb les arrels i la terra, la idea de pertinença i la preservació de la tradició. La casa familiar, els arbres ancestrals i altres elements del paisatge poden actuar com a símbols de la continuïtat generacional i la identitat cultural.

Un exemple d’un autor que fa servir el simbolisme del paisatge rural és Richard White amb «The Wilderness and the West». Aquest llibre analitza la representació del paisatge rural a l’oest dels Estats Units en la literatura i la cultura popular, explorant com el paisatge ha estat utilitzat com a símbol de l’aventura, la llibertat i la conquesta.

White examina com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat com a símbol de les tensions socials i ètniques entre els colonitzadors blancs i les comunitats indígenes.

White explora com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat per construir narratives sobre la identitat nacional i cultural nord-americana.

Aquesta idea també es troba a “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, on el paisatge rural actua com a símbol de la identitat personal i les arrels de la protagonista, que es troba a reconciliar-se amb el seu passat i les seves relacions familiars.

Una obra rellevant del segle XX que fa servir el simbolisme del paisatge rural és “Pedra de tartera” de Maria Barbal. En aquesta novel·la, Barbal retrata la vida rural a les muntanyes del Pirineu català i utilitza el paisatge com a metàfora de les vides dels seus personatges i dels canvis socials que experimenten. Barbal utilitza una prosa lírica i descriptiva per capturar els detalls del paisatge rural del Pirineu català i els personatges que l’habiten. La narrativa és tranquil·la i pausada, reflectint la vida quotidiana i els ritmes de la natura. Els detalls del paisatge, com les pedres de tartera que donen títol a l’obra, es converteixen en símbols de la duresa de la vida rural, però també de la resistència i la perseverança dels habitants d’aquestes terres. Així, “Pedra de tartera” i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” comparteixen una preocupació comuna pel paisatge rural com a element simbòlic que enriqueix la comprensió dels seus personatges i les seves històries.

L’obra de Barbal explora temes com la identitat, la pèrdua i la resiliència a través de les vides dels habitants d’un poble de muntanya. El paisatge actua com a metàfora de la vida i la mort, la permanència i el canvi.

Solà aborda temes similars de pertinença i identitat, però també examina la idea de retornar a les arrels i confrontar el passat. El paisatge rural és una presència constant que influencia els pensaments i les accions de la protagonista, actuant com a símbol de la seva pròpia identitat i memòria.

Després d’analitzar “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà des d’una perspectiva comparativa, sorgeixen diverses conclusions que ens permeten entendre com cada obra aborda la temàtica del paisatge rural i com utilitza aquesta representació simbòlica per explorar temes més amplis com la identitat, la memòria i les relacions familiars.

Pel que fa als personatges, hem vist com cadascuna d’aquestes obres presenta una galeria de personatges complexos i multifacètics, amb les seves pròpies lluites, desitjos i temors. Tant en “Ca la Wenling” com en “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, els personatges es veuen afectats pel seu entorn i les seves relacions amb la terra, la família i la comunitat.

En relació amb l’estructura i l’estil, hem observat una diferència significativa entre les dues obres. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” ofereix una narrativa més lliure i introspectiva, que permet un aprofundiment més gran en els pensaments i les emocions dels personatges.

Quant al simbolisme, hem vist com el paisatge actua com un símbol potent en ambdues obres, podríem inclús referinir-nos-hi com si es tractés d’un personatge més. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” utilitza el simbolisme del paisatge rural per transmetre significats més profunds i evocadors, creant una atmòsfera rica i suggestiva que enriqueix la experiència del lector o l’espectador.

En resum, la comparació de les obres ” revela com el paisatge pot ser utilitzat de manera diferent per transmetre temes i emocions similars. Malgrat les seves diferències en estructura, estil i enfocament narratiu, les dues obres comparteixen una preocupació comuna pels simbolismes que es desenvolupen a partir de la idea de paisatge i com aquest és un element clau per definir la narrativa i l’estètica de les novel·les, demostrant la seva capacitat per inspirar i enriquir la literatura contemporània.

Bibliografia

Ruiz Palà, Gemma. Ca la Wenling. Barcelona: Proa, 2020.

Solà, Irene. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Barcelona: Anagrama, 2023.

UOC. L’estructura de l’assaig interpretatiu. Data d’accés: 2 de maig de 2024. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293301/

Iribarren, Teresa. Gatell, Montserrat. Serrano-Muñoz, Jordi. Clua, Montserrat. «Literatura i violències masclistes, guia per a treballs acadèmics.». Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Škrabec, Simona. UOC. «Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari».FUOC, 2019. Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Puigdevall, Maite i Domènech, Ona. «Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic». UOC, 2021. (Recurs en línia) Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Institut d’Estudis Catalans. «Gramàtica essencial de la llengua catalana». Data d’accès: 7 de maig de 2024. https://geiec.iec.cat/inici

Barbal, Maria. Pedra de tartera. Barcelona: Labutxaca, 2016 (reedició del text del 1985.)