La representació de l’entorn i les seves connotacions simbòliques han estat temes recurrents en la literatura i les arts, proporcionant un marc ric per explorar temes universals com la identitat, la pertinença i la relació entre l’ésser humà i la natura. En aquest context, aquest assaig té com a objectiu principal comparar dues obres literàries contemporànies que utilitzen el paisatge com a element central: “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà. A través d’aquesta comparació, pretenem analitzar com cadascuna d’aquestes obres aborda temes com la família, la tradició, la identitat i la naturalesa, i com utilitza el simbolisme del paisatge per transmetre-los.

Els objectius d’aquest treball són els següents:

Examinar com les dues obres, “Ca la Wenling” (Ruiz, Gemma. Barcelona: Proa, 2020.) i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” (Solà, Irene.Barcelona: Anagrama, 2023.), representen el paisatge rural o urbà i el seu simbolisme en relació amb els temes abordats.

Analitzar els personatges i les seves relacions amb el paisatge rural en cada obra, incloent-hi els seus conflictes, desenvolupament i interaccions.

Comparar les estratègies narratives, estils i tonalitats utilitzades per Gemma Ruiz i Irene Solà en la seva aproximació al paisatge rural vs. urbà i els seus temes associats.

Explorar les motivacions i inspiracions de cada autora en la seva representació del paisatge i com aquesta s’integra en la seva visió artística i literària.

El corpus d’aquest treball consistirà en un estudi comparatiu de les dues obres mencionades. A través de l’anàlisi textual i contextual de cada obra, examinaré com els autors utilitzen el paisatge rcom a recurs simbòlic i narratiu per transmetre temes específics i desenvolupar els personatges. Utilitzaré un enfocament interdisciplinari que combini tècniques d’anàlisi literària, estudis culturals i geografia literària per comprendre la importància del paisatge rural en cadascuna d’aquestes obres.

La metodologia inclourà una anàlisi detallada de les característiques narratives, els motius simbòlics i les interaccions entre els personatges i el seu entorn en cadascuna de les obres. A més, consideraré la recepció crítica i l’entorn cultural en què van ser produïdes per contextualitzar la seva representació del paisatge i els seus temes associats.

Aquest treball neix de la voluntat d’explorar com els autors contemporanis aborden la representació del paisatge i els seus simbolismes en la literatura catalana actual. La motivació rau en la riquesa temàtica i simbòlica de l’entorn i en la seva capacitat de reflectir les complexitats de la condició humana i la relació amb el medi ambient. A través d’aquesta comparació, es pretén enriquir la comprensió del paper del paisatge en la literatura i les arts contemporànies i examinar com aquest tema continua sent rellevant i evocador en la nostra època.

“Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” és una novel·la contemporània catalana escrita per Irene Solà. Comparteix una temàtica centrada en les relacions familiars i les arrels rurals, tot i que s’enfoca més en una narrativa literària.

La novel·la aborda temes com ara les relacions familiars, la identitat cultural, la naturalesa i el paisatge rural. Narra la història d’una jove que torna al poble natal després de la mort del seu avi i es troba amb el paisatge familiar, alhora que reflexiona sobre la seva identitat, les seves arrels i la pèrdua.

La casa i la terra són símbols poderosos que representen la família, la tradició i l’arrelament a la terra. A més, els elements naturals com l’aigua, el vent i el foc poden tenir significats simbòlics que ressonen amb els conflictes i emocions dels personatges.

La novel·la de Solà també fa servir el simbolisme del paisatge rural, especialment de la natura salvatge i indomable. El bosc, els rius i les muntanyes poden representar la llibertat, la pèrdua i la connexió amb les arrels. A més, els objectes i els animals poden tenir significats simbòlics que reflecteixen els temes i els conflictes de la història.

Aquests conflictes poden girar entorn dels desitjos de mantenir la terra, les rivalitats familiars i les pressions socials. El seu desenvolupament sovint està vinculat al seu vincle amb la terra i la casa familiar, i com aquests vincles influeixen en les seves decisions i relacions.

La protagonista és el centre de la història, i el seu viatge de tornada al poble natal desencadena una sèrie de reflexions sobre la seva identitat i les seves relacions familiars.

El desenvolupament del personatge principal està marcat per la seva interacció amb els membres de la seva família i el paisatge rural, així com pel seu propi procés de descobriment personal i la seva lluita per acceptar la seva veritable naturalesa.

El simbolisme del paisatge rural és una característica comuna en moltes obres literàries i teatrals, ja que ofereix una rica font d’imatges i metàfores que poden utilitzar-se per explorar temes universals com la identitat, la connexió amb la natura i les relacions humanes.

El paisatge rural, amb la seva natura salvatge, els boscos, els camps i els rius, pot ser un símbol potent de la natura primitiva i indomable. Aquest entorn natural pot reflectir temes com la llibertat, la pèrdua de la innocència i la lluita humana per sobreviure en un món cada vegada més industrialitzat.

El simbolisme del paisatge rural també pot representar la connexió amb les arrels i la terra, la idea de pertinença i la preservació de la tradició. La casa familiar, els arbres ancestrals i altres elements del paisatge poden actuar com a símbols de la continuïtat generacional i la identitat cultural.

Un exemple d’un autor que fa servir el simbolisme del paisatge rural és Richard White amb «The Wilderness and the West». Aquest llibre analitza la representació del paisatge rural a l’oest dels Estats Units en la literatura i la cultura popular, explorant com el paisatge ha estat utilitzat com a símbol de l’aventura, la llibertat i la conquesta.

White examina com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat com a símbol de les tensions socials i ètniques entre els colonitzadors blancs i les comunitats indígenes.

White explora com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat per construir narratives sobre la identitat nacional i cultural nord-americana.

Aquesta idea també es troba a “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, on el paisatge rural actua com a símbol de la identitat personal i les arrels de la protagonista, que es troba a reconciliar-se amb el seu passat i les seves relacions familiars.

Una obra rellevant del segle XX que fa servir el simbolisme del paisatge rural és “Pedra de tartera” de Maria Barbal. En aquesta novel·la, Barbal retrata la vida rural a les muntanyes del Pirineu català i utilitza el paisatge com a metàfora de les vides dels seus personatges i dels canvis socials que experimenten. Barbal utilitza una prosa lírica i descriptiva per capturar els detalls del paisatge rural del Pirineu català i els personatges que l’habiten. La narrativa és tranquil·la i pausada, reflectint la vida quotidiana i els ritmes de la natura. Els detalls del paisatge, com les pedres de tartera que donen títol a l’obra, es converteixen en símbols de la duresa de la vida rural, però també de la resistència i la perseverança dels habitants d’aquestes terres. Així, “Pedra de tartera” i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” comparteixen una preocupació comuna pel paisatge rural com a element simbòlic que enriqueix la comprensió dels seus personatges i les seves històries.

L’obra de Barbal explora temes com la identitat, la pèrdua i la resiliència a través de les vides dels habitants d’un poble de muntanya. El paisatge actua com a metàfora de la vida i la mort, la permanència i el canvi.

Solà aborda temes similars de pertinença i identitat, però també examina la idea de retornar a les arrels i confrontar el passat. El paisatge rural és una presència constant que influencia els pensaments i les accions de la protagonista, actuant com a símbol de la seva pròpia identitat i memòria.

Després d’analitzar “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà des d’una perspectiva comparativa, sorgeixen diverses conclusions que ens permeten entendre com cada obra aborda la temàtica del paisatge rural i com utilitza aquesta representació simbòlica per explorar temes més amplis com la identitat, la memòria i les relacions familiars.

Pel que fa als personatges, hem vist com cadascuna d’aquestes obres presenta una galeria de personatges complexos i multifacètics, amb les seves pròpies lluites, desitjos i temors. Tant en “Ca la Wenling” com en “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, els personatges es veuen afectats pel seu entorn i les seves relacions amb la terra, la família i la comunitat.

En relació amb l’estructura i l’estil, hem observat una diferència significativa entre les dues obres. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” ofereix una narrativa més lliure i introspectiva, que permet un aprofundiment més gran en els pensaments i les emocions dels personatges.

Quant al simbolisme, hem vist com el paisatge actua com un símbol potent en ambdues obres, podríem inclús referinir-nos-hi com si es tractés d’un personatge més. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” utilitza el simbolisme del paisatge rural per transmetre significats més profunds i evocadors, creant una atmòsfera rica i suggestiva que enriqueix la experiència del lector o l’espectador.

En resum, la comparació de les obres ” revela com el paisatge pot ser utilitzat de manera diferent per transmetre temes i emocions similars. Malgrat les seves diferències en estructura, estil i enfocament narratiu, les dues obres comparteixen una preocupació comuna pels simbolismes que es desenvolupen a partir de la idea de paisatge i com aquest és un element clau per definir la narrativa i l’estètica de les novel·les, demostrant la seva capacitat per inspirar i enriquir la literatura contemporània.

 

Bibliografia

Ruiz Palà, Gemma. Ca la Wenling. Barcelona: Proa, 2020.

Solà, Irene. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Barcelona: Anagrama, 2023.

UOC. L’estructura de l’assaig interpretatiu. Data d’accés: 2 de maig de 2024. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293301/

Iribarren, Teresa. Gatell, Montserrat. Serrano-Muñoz, Jordi. Clua, Montserrat. «Literatura i violències masclistes, guia per a treballs acadèmics.». Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Škrabec, Simona. UOC. «Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari».FUOC, 2019. Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Puigdevall, Maite i Domènech, Ona. «Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic». UOC, 2021. (Recurs en línia) Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Institut d’Estudis Catalans. «Gramàtica essencial de la llengua catalana». Data d’accès: 7 de maig de 2024. https://geiec.iec.cat/inici

Barbal, Maria. Pedra de tartera. Barcelona: Labutxaca, 2016 (reedició del text del 1985.)