BRUIXES I DIMONIS
De la mà de Temporada de Huracanes de Fernanda Melchor (Veracruz, 1982) i d’Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà (Malla, 1990) ens endinsem en la complexitat de les narratives femenines que desafien les convencions patriarcals. Analitzem la representació de les dones màgiques que escapen de la dominació patriarcal i ho fem centrant-nos sobretot en; la relació que existeix entre les dones i la natura; la relació entre les dones i el dimoni; i les maneres com el context històric, polític i social que les envolta contribueix a la seva estigmatització.
Establint diàlegs entre les dues obres i amb el llibre Caliban y la Bruja de Silvia Federici (Parma, 1942), coneixem la resistència femenina davant un món que les asfixia, persegueix i oprimeix.
Sovint, les dones considerades bruixes, són dones perseguides, marginades i divergents que es rebel·len contra el seu context, trencant amb l’establert, sigui de manera voluntària o per manca de llibertats per a poder traçar altres camins. Les protagonistes dels llibres comparteixen característiques amb els arquetips històrics: transformació en animals, pactes, relacions amb el dimoni, remeis a base d’herbes, poders sobrenaturals.
Tant la Bruja com la Bernadeta, estan envoltades per entorns rurals, i les seves vides transcorren en mons marginals; al poble de La Matosa i més concretament a casa de la Bruja en el cas de Temporada de Huracanes, i Mas Clavell en el llibre d’Irene Solà. Tots dos apareixen com llocs abandonats per Déu, on la natura té una forta presència i elles, certs poders sobre la natura. L’una probablement gràcies als coneixements transmesos per la seva mare, i l’altra, a partir d’un pacte amb el dimoni d’una avantpassada seva -el qual va determina el futur de les persones que naixeran en la masia-. D’aquesta manera, la natura es presenta com un personatge més, que va permeant els cossos, i mollejant-los, produeix por i emocions que construeixen els escenaris que es descriuen:
“El cel es va tapar. Van arribar primer bromes clares, esfilagarsades, ràpides, volant baix. Després castells foscos i carregats, arrossegant ràfegues i remolins, ocells devoradors d’insectes i insectes acorralats. Les fulles seques i els branquillons voleiaven arran de terra com si es volguessin escapar. Una caputxa pesada cobria els pics. I mentre les nuvolades s’arrambaven sobre el mas com un ramat aplegat, el sol ficava uns dits prims i ataronjats entre els forats i, cada vegada que els núvols els hi tallaven, els arbres s’estremien de cop, com si els haguessin empentat.” (Solà, 2023, 79)
O el moment on la Bruja, és assassinada, la natura es manifesta:
“Munra recordó su sueño y pensó en su abuelita Mircea y en lo que ella siembre decía cuando alguien mencionaba al demonio: Guárdame, Dios, en ti confío, susurró; oh, alma mía, dijiste a Jehová tú eres mi señor, y una racha de viento súbito, húmedo casi, se coló por la ventanilla de la camioneta, un aire necio, como de lluvia inminente, que de pronto aplastaba las matas agostadas contra la tierra y, a lo lejos, en medio del cielo, un nubarrón tapó al sol y un relámpago mudo cayó en medio de las montañas lejanas, sin emitir un solo ruido, ni siquiera un chasquido cuando partió aquel árbol seco y lo calcinó de golpe, y por un momento Munra pensó que se había quedado sordo, porque los cabrones aquellos tuvieron que gritarle al oído y sacudirlo para que reaccionara” (Melchor, 2017, 94)
La natura s’erigeix com una aliada per a les dones, proporcionant-los suport i unicitat enfront del control masculí imposat sobre elles. No obstant això, la societat que les envolta juga un paper contrari, i quan les dones desafien les expectatives patriarcals i trenquen amb el rol esperat, són estigmatitzades com a “monstres”, “bruixes” o “histèriques” entre d’altres, una estigmatització que les converteix en objecte de por que té la intenció de mantenir l’ordre establert pel patriarcat. Així, es posa de manifest com la resistència femenina és percebuda com una amenaça a l’estatus quo i, per tant, és reprimida amb violència i discrimina. Així com indica Silvia Federici a Calibán y la Bruja (2010):
“La caza de brujas fue también instrumental a la construcción de un orden patriarcal en el que los cuerpos de las mujeres, su trabajo, sus poderes sexuales y reproductivos fueron colocados bajo el control del Estado y transformados en recursos económicos” (Federici, 2010, 233)
La religió també apareix com a element legitimador de control al llarg de les dues obres. Déu es presenta com l’ens totpoderós que decideix abandonar els espais i les dones que protagonitzen els llibres, ja que el seu camí se surt del que és establert: “La veu de Nostre Senyor que li deia, «Fuig de mi, maleïda». El clam terrible eixia d’entre les anques de la muntura, «Entra al foc de l’infern, que l’han preparat el dimoni i els seus ministres. Fica’t a les tenebres amb la serp que no descansa». […] «Que jo vaig cisellar-te i tu et vas fer serva d’un altre»” (Solà, 2023, 63)
Arribem així a la vinculació entre la feminitat i la dissidència sexual amb el que és diabòlic, entre les dones i els dimonis. Federici explica que la caça de bruixes va transformar la relació de poder entre el dimoni i la bruixà, la dona era la serventa i esclava mentre el dimoni era l’amo, el proxeneta i marit: “Por ejemplo, era el Diablo quien «se dirigía a la supuesta bruja. Ella rara vez lo hacía aparecer» Después de aparecérsele, el Diablo le pedía que se convirtiera en su sirvienta y lo que venía a continuación era un ejemplo clásico de relación amo/esclavo, marido/mujer. Él le imprimía su marca, tenía relaciones sexuales con ella y, en algunos casos, incluso le cambiaba el nombre” (Federici, 258)
Per acabar, podem concloure que les protagonistes de les dues obres són dones marginades, perseguides, violentades que dins de la foscor que els envolta, busquen poder viure lliurement la seva sexualitat i pertànyer. Explorant les intricades relacions entre les dones, la natura, el dimoni i la resistència al patriarcat, observem que la feminitat esdevé sinònim de poder connectat amb la natura i la màgia, però també de persecució i estigmatització per part d’una societat dominant i patriarcal.
BIBLIOGRAFIA
- Federici, Silvia (2010) Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid, Traficantes de Sueños
- Godínez Rivas, Gloria Luz; Román Nieto, Luis ( 2019) De torcidos y embrujos: Temporada de huracanes de Fernanda Melchor. Universidad Veracruzana
- Melchor, Fernanda (2017) Temporada de huracanes. México: Penguin Random House
- Solà, Irene (2023) Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Barcelona: Anagrama
Debatcontribution 0el BRUIXES I DIMONIS