Publicat per

Esborrany de l’assaig

Publicat per

Esborrany de l’assaig

Introducció En la història de la humanitat, la violència contra les dones es mostra com una constant de manera indiscutible, i la literatura en tant que dispositiu que representa la realitat, no és aliena a aquesta mena de violències. Aquest assaig té per finalitat fer recerca, emprant la perspectiva tematològica, sobre l’eix de la violència contra les dones; concretament sobre el tema del sistema judicial com a perpetuador d’aquestes violències i el privilegi dels homes. Marc teòric i metodològic En…
Introducció En la història de la humanitat, la violència contra les dones es mostra com una constant de manera…

Introducció

En la història de la humanitat, la violència contra les dones es mostra com una constant de manera indiscutible, i la literatura en tant que dispositiu que representa la realitat, no és aliena a aquesta mena de violències.

Aquest assaig té per finalitat fer recerca, emprant la perspectiva tematològica, sobre l’eix de la violència contra les dones; concretament sobre el tema del sistema judicial com a perpetuador d’aquestes violències i el privilegi dels homes.

Marc teòric i metodològic

En primer lloc, cal esmentar que ambdues obres tractades Violació, una història d’amor de Joyce Carol Oates, i Jo, Tituba la bruixa negra de Salem de Maryse Condé constitueixen un exemple del que s’anomena literatura testimonial. Aquesta ha estat definida per Victoria García com obres extenses en què els relats tenen un component testimonial o documental exposat en la materialitat textual, que sovint narren experiències socials lligades a la violència (especialment de l’estat), formen part d’un projecte d’escriptor i són llibres o arribaren a esdevenir-ne (García 2016, 16-19).

La violència contra les dones que es tractarà en aquest assaig pot prendre diferents formes, i com es podrà copsar, estranyament  són exercides de manera aïllada, més aviat s’amalgamen les unes amb les altres. Així doncs, la violència contra les dones pot perpetrar-se de manera física, la qual consisteix a sotmetre les dones físicament mitjançant la violència, el control i el domini ((Iribarren et al. 2023, 29); simbòlica, la qual té per finalitat disciplinar la societat segons la posició social de cada membre de la jerarquia i s’insereix dins els modes inconscients mitjançant els quals s’exerceix la dominació (idem, 29); psicològica; consistent a exercir la dominació de la dona mitjançant la manipulació i el maltracte psicològic (idem, 29) o estructural; la qual és sostinguda per una estructura social determinada i consisteix a perjudicar una persona o grup social tot impedient que accedeixin a allò que necessiten o a reclamar els seus drets (idem, 29).

En aquesta recerca seran utilitzades dues metodologies de recerca diferents.

En primer lloc, s’utilitzarà l’anàlisi del contingut qualitatiu, el qual consisteix a descriure el significat de dades qualitatives (Boreus i Bergstrom 2017, 25)

En segon lloc, es farà ús de l’anàlisi del discurs. Aquest proposa que el llenguatge i el seu ús no neixen com a instruments comunicatius neutrals; considera el llenguatge com un element formatiu i constitutiu de la realitat atès que sempre involucra una visió determinada del món (idem, 211). El vessant de l’anàlisi del discurs més rellevant per a aquesta recerca és la que se centra en qüestions de poder de la qual Michel Foucault n’és l’exponent més eminent. Foucault entén els discursos com a “pràctiques que sistemàticament formen els objectes dels quals parlen” (idem, 212). Els discursos, en conseqüència, legitimen coneixements i pràctiques socials concretes i en desautoritzen altres tot indicant qui té el dret a explicar-se amb autoritat. Això condueix inevitablement a “mecanismes d’exclusió” com la prohibició, a qualificar certes pràctiques d’aberrants, a caracteritzar (o no) de tradició quelcom o a qualificar una cosa com a bona o dolenta. És a dir, les relacions socials són revelades a través del llenguatge (idem, 238).

Anàlisi de les obres

La primera observació que es va constatar en l’obra de Oates:

“En ese momento ya hay detenidos. Se han formulado las acusaciones. Se ha impuesto una fianza de setenta y cinco mil dólares a cada uno de los ocho jóvenes arrestados. […] A los sospechosos como los llaman, la policía les ha advertido que no se acerquen a la casa de tu abuela o a la de tu madre, que no se acerquen en ningún momento a nadie de tu família, que no intenten establecer contacto con nadie de tu familia, pero, aún y así…, son el enemigo, están en libertad bajo fianza y les gustaría silenciarte (p.62) […] ¡Joder! ¿Por qué no nos cargaríamos a esas dos zorras cuando tuvimos la puta ocasión?” (Oates 2022, 59, 62-63)

Aquesta observació és cabdal perquè dona inequívocament a entendre, com fa uns mesos es va constatar amb Dani Alves, que si s’és home, heterosexual i ric, la qual cosa constitueix tres eixos d’interseccionalitat, es té el dret a fer el que hom vulgui; incloent-hi violar una dona i eludir-ne les conseqüències gràcies a un sistema d’institucions inherentment masclistes. Aquest fet, alhora, es contradiu amb els principis que socialment són ensenyats a les noies i dones, segons el qual ésser vigilant i curoses respecte del seu cos les protegirà dels “pervertits” aliens, quan les dades demostren que és més possible que siguin violades a casa o dins un entorn proper i no pas per un desconegut (Murray 2013, 76).

Aquest exemple, el qual és clarament un cas de violència estructural, es pot relacionar amb una segona observació:

“Salvo la fiscal, sentada junto a Teena Maguire, los demás eran hombres. Schpiro intercambió un gesto de saludo con uno solo de ellos, Kirkpatrick, el abogado principal de la defensa. Ninguno de los dos sonrió, pero Dromoor vio que cruzaban una mirada de sutil entendimiento, de respeto, y pensó: “Cabrones. Seguro que pertenecen al mismo club náutico” (Oates 2022, 72-73)

En aquest passatge el judici és descrit com una estructura social capitalitzada i copada per homes; l’home és qui té el poder en aquest escenari; jutges, advocats i policies. Curiosament, els homes negacionistes del masclisme (Iribarren et al. 2023, 16) acostumen a argumentar el contrari. És a dir, que les dones s’inventen les denúncies, i que els jutjats estan ocupats per individus que són favorables a les seves posicions ideològiques i que tenen per finalitat acabar amb el privilegi dels homes (García-Mingo et al. 2022, 16). Tot plegat acostuma a ser acompanyat per una retòrica com la que en el llibre és dirigida a la Teena: “Esa mujer, pero, ¿qué esperaba? Lo estaba pidiendo a gritos, esa buscona” (Oates 2022, 61). Aquesta mena de comentaris, segons alguns autors, són sovint símptomes de prejudicis més profunds que acostumen a anar juntament de discursos segons els quals els homes tenen una irremeiable i irrefrenable pulsió sexual natural i unes hormones descontrolades (Bolton et al. 2023, 8-9)

Una de les diferències més notables entre les dues obres, és la diferència en els dispositius socials i institucionals de la violència. Mentre que en el cas de la Teena, malgrat que viu un escenari clar de violència estructural en el judici, se sobreentén que es troba en un sistema democràtic que ha de mostrar sine qua non unes formes i maneres de fer determinades; unes línies vermelles que no es poden creuar. Per aterrar-ho amb un exemple, i, contràriament al cas  de la Teena, el judici de la Tituba, que es troba en un entorn colonial, en el qual, per tant, s’interrelacionen diferents nivells significants; ètnia i gènere, comença amb una tortura que esdevé una violació.

“Un dels homes es va posar escamarlat al meu damunt i em va començar a clavar cops a la cara amb els punys, durs com pedres. Un altre em va aixecar la faldilla i va enfonsar un bastó acabat en punta a la part més sensible del meu cos, burlant-se’n. […] Llavors una altra vegada, es van acarnissar en mi i em va semblar que el bastó punxegut m’arribava fins a la gola. Però vaig resistir i protestar […]” (Condé 2021, 113-114)

Es constata de manera concloent que en ambdues obres les protagonistes femenines no són cregudes en cap dels dos judicis a què s’enfronten, són tractades com objectes que no tenen cap mena d’agència per decidir sobre la seva vida, els seus cossos o creences religioses.

D’igual manera, tot i que des de contexts històrics òbviament diferents, ambdues són víctimes d’una violència ferotge que sembla que vulgui anul·lar-les com a éssers humans i aniquilar-les, la qual pot ser relacionada amb les teories de gènere i genocidi: “Genocides are therefore characterized by highly symbolic and ritualized dramatizations of the perpetrator’s obsession with demonstrating his or her destructive power over the target group’s very life force” (Bloxham i Moses 2012, 62). Tal vegada, això es fa palès de manera més evident en el cas de la Tituba, atès que l’obra s’insereix en un entorn colonial on s’amalgamen violències de diferent natura: “The colonized vagina links pussy grabs to land grabs of indigenous people’s property occurring from colonial to neocolonial times and the decolonizing struggles against them (Boryczka 2017, 37)”.

Conclusions

Referències

Bloxham, Donald, i A. Dirk Moses, ed. 2012. The Oxford Handbook of Genocide Studies. Vol. 1. Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199232116.001.0001.

Bolton, Robert, Claire Edwards, Máire Leane, i Fiachra Ó Súilleabháin. 2023. «‘I’m Not Victim-Blaming, But . . .’: Young People’s Discourses in Understanding Sexual Violence Against Women». Sociological Research Online, agost, 13607804231178673. https://doi.org/10.1177/13607804231178673.

Boreus, Kristina, i Goran Bergstrom. 2017. Analyzing Text and Discourse Eight Approaches for the Social Sciences. Los Angeles: SAGE.

Boryczka, Jocelyn M. 2017. «An Anatomy of Sexism: The Colonized Vagina». New Political Science39 (1): 36-57. https://doi.org/10.1080/07393148.2017.1278845.

García, Victoria. 2016. «Testimonio y literatura. Algunas reflexiones y tres realizaciones en la narrativa argentina: Walsh, Urondo, Cortázar (1957-1974)». Kamchatka. Revista de análisis cultural. 0 (6): 11-38. https://doi.org/10.7203/KAM.6.6837.

García-Mingo, Elisa, Silvia Fernández-Díaz, i Sergio Tomás-Forte. 2022. «(Re)configurando el imaginario sobre la violencia sexual desde el antifeminismo: el trabajo ideológico de la manosfera española». Política y Sociedad 59 (1): e80369. https://doi.org/10.5209/poso.80369.

Iribarren, Teresa, Montserrat Gatell Perez, Jordi Serrano-Muñoz, i Montserrat Clua I Fainé.

2023. Literature and Male Violence A Guide for Academic Research: A Guide for Academic Research. Venice: Fondazione Università Ca’ Foscari. https://doi.org/10.30687/978-88-6969-747-0.

Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem. 2021. Primera edició de Tigre de Paper, Juliol de 2021. Manresa (Bages), Països Catalans: Tigre de Paper.

Murray, Jessica. 2013. «‘The Girl Was Stripped, Splayed and Penetrated’: Representations of Gender and Violence in Margie Orford’s Crime Fiction». English Academy Review 30 (2): 67-78. https://doi.org/10.1080/10131752.2013.834689.

Oates, Joyce Carol. 2022. Violación: una historia de amor. Zaragoza: Contraseña Editorial.

Debat0el Esborrany de l’assaig

No hi ha comentaris.

Publicat per

BRUIXES I DIMONIS

Publicat per

BRUIXES I DIMONIS

De la mà de Temporada de Huracanes de Fernanda Melchor (Veracruz, 1982) i d’Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà (Malla, 1990) ens endinsem en la complexitat de les narratives femenines que desafien les convencions patriarcals. Analitzem la representació de les dones màgiques que escapen de la dominació patriarcal i ho fem centrant-nos sobretot en; la relació que existeix entre les dones i la natura; la relació entre les dones i el dimoni; i les…
De la mà de Temporada de Huracanes de Fernanda Melchor (Veracruz, 1982) i d’Et vaig donar els ulls i…

De la mà de Temporada de Huracanes de Fernanda Melchor (Veracruz, 1982) i d’Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà (Malla, 1990) ens endinsem en la complexitat de les narratives femenines que desafien les convencions patriarcals. Analitzem la representació de les dones màgiques que escapen de la dominació patriarcal i ho fem centrant-nos sobretot en; la relació que existeix entre les dones i la natura; la relació entre les dones i el dimoni; i les maneres com el context històric, polític i social que les envolta contribueix a la seva estigmatització.

Establint diàlegs entre les dues obres i amb el llibre Caliban y la Bruja de Silvia Federici (Parma, 1942), coneixem la resistència femenina davant un món que les asfixia, persegueix i oprimeix.

Sovint, les dones considerades bruixes, són dones perseguides, marginades i divergents que es rebel·len contra el seu context, trencant amb l’establert, sigui de manera voluntària o per manca de llibertats per a poder traçar altres camins. Les protagonistes dels llibres comparteixen característiques amb els arquetips històrics: transformació en animals, pactes, relacions amb el dimoni, remeis a base d’herbes, poders sobrenaturals.

Tant la Bruja com la Bernadeta, estan envoltades per entorns rurals, i les seves vides transcorren en mons marginals; al poble de La Matosa i més concretament a casa de la Bruja en el cas de Temporada de Huracanes, i Mas Clavell en el llibre d’Irene Solà. Tots dos apareixen com llocs abandonats per Déu, on la natura té una forta presència i elles, certs poders sobre la natura. L’una probablement gràcies als coneixements transmesos per la seva mare, i l’altra, a partir d’un pacte amb el dimoni d’una avantpassada seva -el qual va determina el futur de les persones que naixeran en la masia-. D’aquesta manera, la natura es presenta com un personatge més, que va permeant els cossos, i mollejant-los, produeix por i emocions que construeixen els escenaris que es descriuen:

“El cel es va tapar. Van arribar primer bromes clares, esfilagarsades, ràpides, volant baix. Després castells foscos i carregats, arrossegant ràfegues i remolins, ocells devoradors d’insectes i insectes acorralats. Les fulles seques i els branquillons voleiaven arran de terra com si es volguessin escapar. Una caputxa pesada cobria els pics. I mentre les nuvolades s’arrambaven sobre el mas com un ramat aplegat, el sol ficava uns dits prims i ataronjats entre els forats i, cada vegada que els núvols els hi tallaven, els arbres s’estremien de cop, com si els haguessin empentat.” (Solà, 2023, 79)

O el moment on la Bruja, és assassinada, la natura es manifesta:

“Munra recordó su sueño y pensó en su abuelita Mircea y en lo que ella siembre decía cuando alguien mencionaba al demonio: Guárdame, Dios, en ti confío, susurró; oh, alma mía, dijiste a Jehová tú eres mi señor, y una racha de viento súbito, húmedo casi, se coló por la ventanilla de la camioneta, un aire necio, como de lluvia inminente, que de pronto aplastaba las matas agostadas contra la tierra y, a lo lejos, en medio del cielo, un nubarrón tapó al sol y un relámpago mudo cayó en medio de las montañas lejanas, sin emitir un solo ruido, ni siquiera un chasquido cuando partió aquel árbol seco y lo calcinó de golpe, y por un momento Munra pensó que se había quedado sordo, porque los cabrones aquellos tuvieron que gritarle al oído y sacudirlo para que reaccionara” (Melchor, 2017, 94)

La natura s’erigeix com una aliada per a les dones, proporcionant-los suport i unicitat enfront del control masculí imposat sobre elles. No obstant això, la societat que les envolta juga un paper contrari, i quan les dones desafien les expectatives patriarcals i trenquen amb el rol esperat, són estigmatitzades com a “monstres”, “bruixes” o “histèriques” entre d’altres, una estigmatització que les converteix en objecte de por que té la intenció de mantenir l’ordre establert pel patriarcat. Així, es posa de manifest com la resistència femenina és percebuda com una amenaça a l’estatus quo i, per tant, és reprimida amb violència i discrimina. Així com indica Silvia Federici a Calibán y la Bruja (2010):

“La caza de brujas fue también instrumental a la construcción de un orden patriarcal en el que los cuerpos de las mujeres, su trabajo, sus poderes sexuales y reproductivos fueron colocados bajo el control del Estado y transformados en recursos económicos” (Federici, 2010, 233)

La religió també apareix com a element legitimador de control al llarg de les dues obres. Déu es presenta com l’ens totpoderós que decideix abandonar els espais i les dones que protagonitzen els llibres, ja que el seu camí se surt del que és establert: “La veu de Nostre Senyor que li deia, «Fuig de mi, maleïda». El clam terrible eixia d’entre les anques de la muntura, «Entra al foc de l’infern, que l’han preparat el dimoni i els seus ministres. Fica’t a les tenebres amb la serp que no descansa». […] «Que jo vaig cisellar-te i tu et vas fer serva d’un altre»” (Solà, 2023, 63)

Arribem així a la vinculació entre la feminitat i la dissidència sexual amb el que és diabòlic, entre les dones i els dimonis. Federici explica que la caça de bruixes va transformar la relació de poder entre el dimoni i la bruixà, la dona era la serventa i esclava mentre el dimoni era l’amo, el proxeneta i marit: “Por ejemplo, era el Diablo quien «se dirigía a la supuesta bruja. Ella rara vez lo hacía aparecer» Después de aparecérsele, el Diablo le pedía que se convirtiera en su sirvienta y lo que venía a continuación era un ejemplo clásico de relación amo/esclavo, marido/mujer. Él le imprimía su marca, tenía relaciones sexuales con ella y, en algunos casos, incluso le cambiaba el nombre” (Federici, 258)

Per acabar, podem concloure que les protagonistes de les dues obres són dones marginades, perseguides, violentades que dins de la foscor que els envolta, busquen poder viure lliurement la seva sexualitat i pertànyer. Explorant les intricades relacions entre les dones, la natura, el dimoni i la resistència al patriarcat, observem que la feminitat esdevé sinònim de poder connectat amb la natura i la màgia, però també de persecució i estigmatització per part d’una societat dominant i patriarcal.

BIBLIOGRAFIA

  • Federici, Silvia (2010) Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Madrid, Traficantes de Sueños
  • Godínez Rivas, Gloria Luz; Román Nieto, Luis ( 2019) De torcidos y embrujos: Temporada de huracanes de Fernanda Melchor. Universidad Veracruzana
  • Melchor, Fernanda (2017) Temporada de huracanes. México: Penguin Random House
  • Solà, Irene (2023) Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Barcelona: Anagrama

Debat0el BRUIXES I DIMONIS

No hi ha comentaris.

Publicat per

Esborrany de l’ assaig.

Publicat per

Esborrany de l’ assaig.

Introducció: El patriarcat com a sistema social d’ opressió, ha impactat al llarg del temps a les dones travessant-les per diferents eixos. A través de l’anàlisi de dues obres força recents, d’autores joves, examinarem com la historia col·lectiva i individual de les protagonistes, les seves relacions, els constructes socials amb els que interactuen com l’ amor romàntic, la família, la classe social…, han marcat aquestes dones i la seva història. El temes a tractar són l’ impacte del patriarcat occidental…
Introducció: El patriarcat com a sistema social d’ opressió, ha impactat al llarg del temps a les dones travessant-les…

Introducció:

El patriarcat com a sistema social d’ opressió, ha impactat al llarg del temps a les dones travessant-les per diferents eixos. A través de l’anàlisi de dues obres força recents, d’autores joves, examinarem com la historia col·lectiva i individual de les protagonistes, les seves relacions, els constructes socials amb els que interactuen com l’ amor romàntic, la família, la classe social…, han marcat aquestes dones i la seva història. El temes a tractar són l’ impacte del patriarcat occidental al llarg de la història del segle XX, la violència contra les dones i la manca de llibertat i reparació a les seves vides. I com han d’ encaixar en rols rígids que no han escollit.

Ens endinsarem en l’univers de Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023) d’ Irene Solà i La malnada de Beatrice Salvioni (2023), totes dues transcorren al segle XX, podrem explorar dits eixos, les narratives, els testimonis de les protagonistes i la violència contra les dones en diferents contextos històrics i geogràfics.

Marc teòric i metodologia

Per aconseguir aquests objectius, aplicarem una metodologia que inclourà anàlisi textual, contextualització històrica i comparació crítica entre ambdós llibres.

Usarem la Teoria dels afectes com a punt de partida teòric per poder tenir una mirada critica sobre les construccions mencionades i les seves conseqüències. La teoria dels afectes ens ajuda comprendre el rol dels afectes, els sentiments i emocions en la configuració de subjectivitats, pràctiques socials i relacions de poder.

Amb el canvi de segle, des dels estudis crítics, el gir pretén que les emocions i els sentiments, no es vegin com quelcom dins el context de la psicologia i els espais privats sinó que ocupin en seu lloc en la societat i l’espai públic:

        Si durante gran parte de la historia del pensamiento occidental la          dimensión afectiva, emocional y somática fue subsumida al estudio de la razón, las ideas y los conceptos, el giro afectivo   propone restaurar valor analítico de estos aspectos soslayados. (Solana i Vacarezza 2020:2).

La Teoria del gir afectiu, tracta els afectes des de la filosofia, la cibernètica, la geografia, la psicologia, la teoria feminista i queer, l’ estètica…. Al seu temps, qüestiona les dualitats ment/cos, raó/natura, públic/privat… per entendre els afectes.

Anàlisis

En quant al gir afectiu veiem en ambdós llibres com les protagonistes estan sotmeses a rols rígids que les confronten constantment amb el sistema envers les necessitats, desitjos i afectes. És a dir, amb el que són i el que han de ser. Elles però, desafien les estructures de poder i les normes de gènere, que perpetuen la opressió. Al centrar-se en les emocions i els afectes, promovent l’ empatia, la solidaritat i les cures com a valors, desafien el patriarcat que relega les emocions a l’ àmbit privat.

En el llibre de Solà, el fil conductor en la família és un pacte amb el diable i les conseqüències d’aquest, que comportarà la imperfecció de totes les generacions futures que els faltarà una part al néixer.

Les dones de la nissaga, tenen lligat el seu destí al Mas Clavell però no com diu Francesc Llobera que diu que les dones s’hi “lliguen com gosses. Al passat, a les cases, a les criatures, a les coses”,  sinó perquè no poden escollir. Però no són normatives, ja que ja sigui perquè els falten parts del cos, o per que no segueixen les pautes del patriarcat a en els seus rols; podríem dir que s’ oposen a les normes de gènere.

Resulta molt interessant la figura del dimoni, que afegeix una mirada sobrenatural i folklòrica a l’ obra i està inspirat en l’imaginari popular, no pas en el dimoni punitivista de la religió cristiana; es mostra vulnerable i tendre.

L’ autora a més, ha fet una recerca històrica important sobre llegendes que acompanya a les diferents generacions de dones i sobre l’ impacte que exerceix el patriarcat en cada època i personatge. Veiem un text difícil, amb una llengua rica, carregada, explícit en quant a violència intra i interespecie, l’autora no escatima en descripcions que fins hi tot poden arribar a ser fosques i crues; hom podria pensar que inclús es normalitza la violència, però en el fons sempre hi ha una xarxa de cures entre les diferents dones, una crítica a acceptar aquest destí aliè.

En ambdós llibres, observem la violència del patriarcat contra les dones des de totes les perspectives possibles, sense possibilitat d’ elecció ni reparació però quelcom que veiem a les dues obres és la violència naturalitzada envers els animals. Aquest fet reforça el missatge de crueltat i violència normalitzada que existeix en l’ estructura social on viuen les protagonistes, on l’ entorn és hostil i agressiu. Funciona en el sentit que ens ajuda a definir personatges i afegir-los complexitat i parts fosques. Per exemple, el botiguer que maltracta al fill i els animals del pati, però acaba respectant a la Francesca i la Maddalena per un valor tant masculinitzat com és la valentia.

Irene Solà qüestiona el model heteropatriarcal de la família i el rol de la dona en l’ ambient rural on les dones són mes aviat supervivents en el seu aïllament. Ho fa des d’ una etnografia occidental, mitjançant la idea que la família està maleïda i on han de sobreviure a les adversitats del sistema, la localització geogràfica i les relacions entre elles i l’ entorn.

En quant al llibre de Salvioni, l’ autora explora la llibertat tant física com mental de la protagonista on confronta absolutament totes les estructures socials amb les que interactua. Ens ubica en l’ estructura social de l’ any 1932, mitjançant un llenguatge lleuger, proper i que envolta el lector amb la familiaritat d’ allò que ressona. Salvioni confronta el model heteropatriarcal de la família, el classisme i el sexisme. Ho fa fent-se amiga de Francesca, creant una xarxa de lleialtat i sororitat en un espai segur entre les dues. Francesca és considerada algú que no hauria d’ haver nascut, algú maleit, desviat, que no forma part del grup. És l’ alteritat. Tot i així té una dignitat i una gestió de la situació que tot i ser dolorosa, la manté connectada amb si mateixa en tot el llibre, sent coherent per sobre de ser acceptada. Francesca mostra la seva part més contestatària, inconformista, posant en valor el gir afectiu.

El que veiem en els dos llibres, és un sistema patriarcal occidental en diferents moments històrics, però majoritàriament dins el segle XX. Les dues autores, aporten mirades molt interessants, complexes i un cresol de possibilitats per les seves protagonistes, on tot i estar definides dins el personatge impregnat de l’ època i limitats per la construcció cultural i social de moment, els personatges no estan encorsetats per la mirada masculina o patriarcal.

Les protagonistes dels dos llibres pateixen soledat no desitjada, ja que són rebutjades per ser diferents. Pateixen de falta de llibertat en el seu entorn familiar i social i poques possibilitats de canviar la situació degut a la configuració de la pròpia realitat. En un llibre veiem l’ àmbit rural, on les dones fan pinya unides per les tradicions sense opció de canvi, acceptant el seu destí. L‘altre llibre succeeix en l’ àmbit urbà i la protagonista es revela contra allò tradicional; fuig de la individualització.

Els entorns en ambdós llibres son hostils, no només perquè estan en contextos bèl·lics, sinó pel tracte que reben les dones pel fet de ser dones.

En els dos llibres, les protagonistes són dones fortes, que desafien el sistema patriarcal d’ una manera o altra que tiren endavant amb els seus essers estimats a traves de les cures, la lleialtat, i el espais segurs.

La maternitat de Solà, és quelcom no escollit que succeeix dins i fora del matrimoni. Veiem com Francesc Llobera que és bandoler, va usant les dones inclús les deixa embarassades sense cap responsabilitat. Es casa amb la pubilla de Mas clavell per raons d’ estatus, però s’ enamora d’ Elisabet, usa els cossos de les dones segons els seus desitjos. La maternitat és no escollida per la dona, és instrumentalitzada per proporcionar descendència, mà d’ obra… La maternitat de Salvioni, és hipòcrita, impura i il·legal ja que els homes engendren fills bastards i abandonen el fill i es revictimitza la dona, pel fet de quedar-se embarassada. La tradició arrelada en el concepte de maternitat en ambdós llibres, com quelcom no escollit dins un matrimoni heternormatiu hegemònic com a eina de control social i on el matrimoni és una posició social, on se’ ls ofereix un rol de mare i esposa. Veiem una critica a la promesa de felicitat que hi ha darrere  l’ amor romàntic i el matrimoni heternomatiu hegemònic blanc.

Resulten molt interessants els personatges de la Margarida del llibre de Solà i la Francesca del llibre de Salvioni, degut a la seva manca de normativitat en la seva gestió dels afectes. La Margarida està enfadada, la Francesca és irreverent i lliure. Ambdues són dones amb afectes que no estan ben vistos en les dones. I que en cap moment intenten canviar.

Conclusió:

Pel sistema, les dones han de ser tranquil·les, simpàtiques, gracioses però no massa; submises, i servicials. I no enfadar-nos ni confrontar, si no correm el risc que se’ns tracti de males persones per confrontar, mai es qüestiona perquè estem confrontant, fet que ens revictimitza constantment. Les passions es perceben com defectes de l’ ànima o malaltia mental: “La emoción representaría, de acuerdo con una visión generalizada, la ausencia de razón y reacciones que dominan al individuo (de adentro hacia fuera) Este dualismo no está lejos de la otra dicotomía entre mente y cuerpo”. (Maiz, 2020:3)

La crítica a l’amor romàntic, la defensa d’una ètica de la cura, la reivindicació de propi cos, així com la idea de sororitat posen en evidència que la qüestió afectiva travessa la història dels feminismes fins al present. Veiem doncs, que el patriarcat és un sistema que no sols opera amb continguts ideològics, sinó també disposa de  dispositius que estructuren afectes, emocions i sentiments.

Bibliografía:

Arfuch, Leonor El “giro afectivo”. Emociones, subjetividad y política. DeSignis, vol. 24, enero-junio, 2016, pp. 245-254 Federación Latinoamericana de Semiótica Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=606066848013

Biblioteca UOC. Biblioguia sobre recursos lingüístics en català. FUOC.

Iribarren, Teresa et al. Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics.

Llibre: Iribarren, Teresa; Canadell, Roger; Fernàndez, Josep Anton. Narratives of Violence. Venezia: Edizioni Ca’ Foscari, 2021. 0p. ISBN 9788869694608

Maíz, C. El “giro afectivo” en las humanidades y ciencias sociales. Una discusión desde una perspectiva latinoamericana. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, (2020). Cualdernos del CILHA.Volumen (33).

Puigdevall, M., & Domènech, O. (2021). Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic. FUOC.

Serrano-Muñoz, Jordi. “La lectura analítica”. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293302/

Serrano-Muñoz, Jordi. “Literatura, violències i decolonialitat.” https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293303/

Serrano-Muñoz, Jordi. L’estructura de l’ assaig interpretatiu. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293301/

Skrabec, S. Guia pràctica per a l’escriptura d’ un assaig literari. 2019. FUOC.

Solana, M., Vacarezza, N.L. Relecturas feministas del giro afectivo. Revista de Investigaciones Feministas. (2020). Volumen (28) http://dx.doi.org/10.1590/1806-9584-2020v28n272448

 

Debat0el Esborrany de l’ assaig.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Esborrany de l’assaig: Anàlisi de l’entorn circumnstancial en la narrativa de “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà.

Publicat per

Esborrany de l’assaig: Anàlisi de l’entorn circumnstancial en la narrativa de “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà.

La representació de l’entorn i les seves connotacions simbòliques han estat temes recurrents en la literatura i les arts, proporcionant un marc ric per explorar temes universals com la identitat, la pertinença i la relació entre l’ésser humà i la natura. En aquest context, aquest assaig té com a objectiu principal comparar dues obres literàries contemporànies que utilitzen el paisatge com a element central: “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene…
La representació de l’entorn i les seves connotacions simbòliques han estat temes recurrents en la literatura i les arts,…

La representació de l’entorn i les seves connotacions simbòliques han estat temes recurrents en la literatura i les arts, proporcionant un marc ric per explorar temes universals com la identitat, la pertinença i la relació entre l’ésser humà i la natura. En aquest context, aquest assaig té com a objectiu principal comparar dues obres literàries contemporànies que utilitzen el paisatge com a element central: “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà. A través d’aquesta comparació, pretenem analitzar com cadascuna d’aquestes obres aborda temes com la família, la tradició, la identitat i la naturalesa, i com utilitza el simbolisme del paisatge per transmetre-los.

Els objectius d’aquest treball són els següents:

Examinar com les dues obres, “Ca la Wenling” (Ruiz, Gemma. Barcelona: Proa, 2020.) i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” (Solà, Irene.Barcelona: Anagrama, 2023.), representen el paisatge rural o urbà i el seu simbolisme en relació amb els temes abordats.

Analitzar els personatges i les seves relacions amb el paisatge rural en cada obra, incloent-hi els seus conflictes, desenvolupament i interaccions.

Comparar les estratègies narratives, estils i tonalitats utilitzades per Gemma Ruiz i Irene Solà en la seva aproximació al paisatge rural vs. urbà i els seus temes associats.

Explorar les motivacions i inspiracions de cada autora en la seva representació del paisatge i com aquesta s’integra en la seva visió artística i literària.

El corpus d’aquest treball consistirà en un estudi comparatiu de les dues obres mencionades. A través de l’anàlisi textual i contextual de cada obra, examinaré com els autors utilitzen el paisatge rcom a recurs simbòlic i narratiu per transmetre temes específics i desenvolupar els personatges. Utilitzaré un enfocament interdisciplinari que combini tècniques d’anàlisi literària, estudis culturals i geografia literària per comprendre la importància del paisatge rural en cadascuna d’aquestes obres.

La metodologia inclourà una anàlisi detallada de les característiques narratives, els motius simbòlics i les interaccions entre els personatges i el seu entorn en cadascuna de les obres. A més, consideraré la recepció crítica i l’entorn cultural en què van ser produïdes per contextualitzar la seva representació del paisatge i els seus temes associats.

Aquest treball neix de la voluntat d’explorar com els autors contemporanis aborden la representació del paisatge i els seus simbolismes en la literatura catalana actual. La motivació rau en la riquesa temàtica i simbòlica de l’entorn i en la seva capacitat de reflectir les complexitats de la condició humana i la relació amb el medi ambient. A través d’aquesta comparació, es pretén enriquir la comprensió del paper del paisatge en la literatura i les arts contemporànies i examinar com aquest tema continua sent rellevant i evocador en la nostra època.

“Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” és una novel·la contemporània catalana escrita per Irene Solà. Comparteix una temàtica centrada en les relacions familiars i les arrels rurals, tot i que s’enfoca més en una narrativa literària.

La novel·la aborda temes com ara les relacions familiars, la identitat cultural, la naturalesa i el paisatge rural. Narra la història d’una jove que torna al poble natal després de la mort del seu avi i es troba amb el paisatge familiar, alhora que reflexiona sobre la seva identitat, les seves arrels i la pèrdua.

La casa i la terra són símbols poderosos que representen la família, la tradició i l’arrelament a la terra. A més, els elements naturals com l’aigua, el vent i el foc poden tenir significats simbòlics que ressonen amb els conflictes i emocions dels personatges.

La novel·la de Solà també fa servir el simbolisme del paisatge rural, especialment de la natura salvatge i indomable. El bosc, els rius i les muntanyes poden representar la llibertat, la pèrdua i la connexió amb les arrels. A més, els objectes i els animals poden tenir significats simbòlics que reflecteixen els temes i els conflictes de la història.

Aquests conflictes poden girar entorn dels desitjos de mantenir la terra, les rivalitats familiars i les pressions socials. El seu desenvolupament sovint està vinculat al seu vincle amb la terra i la casa familiar, i com aquests vincles influeixen en les seves decisions i relacions.

La protagonista és el centre de la història, i el seu viatge de tornada al poble natal desencadena una sèrie de reflexions sobre la seva identitat i les seves relacions familiars.

El desenvolupament del personatge principal està marcat per la seva interacció amb els membres de la seva família i el paisatge rural, així com pel seu propi procés de descobriment personal i la seva lluita per acceptar la seva veritable naturalesa.

El simbolisme del paisatge rural és una característica comuna en moltes obres literàries i teatrals, ja que ofereix una rica font d’imatges i metàfores que poden utilitzar-se per explorar temes universals com la identitat, la connexió amb la natura i les relacions humanes.

El paisatge rural, amb la seva natura salvatge, els boscos, els camps i els rius, pot ser un símbol potent de la natura primitiva i indomable. Aquest entorn natural pot reflectir temes com la llibertat, la pèrdua de la innocència i la lluita humana per sobreviure en un món cada vegada més industrialitzat.

El simbolisme del paisatge rural també pot representar la connexió amb les arrels i la terra, la idea de pertinença i la preservació de la tradició. La casa familiar, els arbres ancestrals i altres elements del paisatge poden actuar com a símbols de la continuïtat generacional i la identitat cultural.

Un exemple d’un autor que fa servir el simbolisme del paisatge rural és Richard White amb «The Wilderness and the West». Aquest llibre analitza la representació del paisatge rural a l’oest dels Estats Units en la literatura i la cultura popular, explorant com el paisatge ha estat utilitzat com a símbol de l’aventura, la llibertat i la conquesta.

White examina com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat com a símbol de les tensions socials i ètniques entre els colonitzadors blancs i les comunitats indígenes.

White explora com el paisatge rural de l’oest dels Estats Units ha estat utilitzat per construir narratives sobre la identitat nacional i cultural nord-americana.

Aquesta idea també es troba a “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, on el paisatge rural actua com a símbol de la identitat personal i les arrels de la protagonista, que es troba a reconciliar-se amb el seu passat i les seves relacions familiars.

Una obra rellevant del segle XX que fa servir el simbolisme del paisatge rural és “Pedra de tartera” de Maria Barbal. En aquesta novel·la, Barbal retrata la vida rural a les muntanyes del Pirineu català i utilitza el paisatge com a metàfora de les vides dels seus personatges i dels canvis socials que experimenten. Barbal utilitza una prosa lírica i descriptiva per capturar els detalls del paisatge rural del Pirineu català i els personatges que l’habiten. La narrativa és tranquil·la i pausada, reflectint la vida quotidiana i els ritmes de la natura. Els detalls del paisatge, com les pedres de tartera que donen títol a l’obra, es converteixen en símbols de la duresa de la vida rural, però també de la resistència i la perseverança dels habitants d’aquestes terres. Així, “Pedra de tartera” i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” comparteixen una preocupació comuna pel paisatge rural com a element simbòlic que enriqueix la comprensió dels seus personatges i les seves històries.

L’obra de Barbal explora temes com la identitat, la pèrdua i la resiliència a través de les vides dels habitants d’un poble de muntanya. El paisatge actua com a metàfora de la vida i la mort, la permanència i el canvi.

Solà aborda temes similars de pertinença i identitat, però també examina la idea de retornar a les arrels i confrontar el passat. El paisatge rural és una presència constant que influencia els pensaments i les accions de la protagonista, actuant com a símbol de la seva pròpia identitat i memòria.

Després d’analitzar “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà des d’una perspectiva comparativa, sorgeixen diverses conclusions que ens permeten entendre com cada obra aborda la temàtica del paisatge rural i com utilitza aquesta representació simbòlica per explorar temes més amplis com la identitat, la memòria i les relacions familiars.

Pel que fa als personatges, hem vist com cadascuna d’aquestes obres presenta una galeria de personatges complexos i multifacètics, amb les seves pròpies lluites, desitjos i temors. Tant en “Ca la Wenling” com en “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres”, els personatges es veuen afectats pel seu entorn i les seves relacions amb la terra, la família i la comunitat.

En relació amb l’estructura i l’estil, hem observat una diferència significativa entre les dues obres. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” ofereix una narrativa més lliure i introspectiva, que permet un aprofundiment més gran en els pensaments i les emocions dels personatges.

Quant al simbolisme, hem vist com el paisatge actua com un símbol potent en ambdues obres, podríem inclús referinir-nos-hi com si es tractés d’un personatge més. “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” utilitza el simbolisme del paisatge rural per transmetre significats més profunds i evocadors, creant una atmòsfera rica i suggestiva que enriqueix la experiència del lector o l’espectador.

En resum, la comparació de les obres ” revela com el paisatge pot ser utilitzat de manera diferent per transmetre temes i emocions similars. Malgrat les seves diferències en estructura, estil i enfocament narratiu, les dues obres comparteixen una preocupació comuna pels simbolismes que es desenvolupen a partir de la idea de paisatge i com aquest és un element clau per definir la narrativa i l’estètica de les novel·les, demostrant la seva capacitat per inspirar i enriquir la literatura contemporània.

 

Bibliografia

Ruiz Palà, Gemma. Ca la Wenling. Barcelona: Proa, 2020.

Solà, Irene. Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. Barcelona: Anagrama, 2023.

UOC. L’estructura de l’assaig interpretatiu. Data d’accés: 2 de maig de 2024. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00293301/

Iribarren, Teresa. Gatell, Montserrat. Serrano-Muñoz, Jordi. Clua, Montserrat. «Literatura i violències masclistes, guia per a treballs acadèmics.». Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Škrabec, Simona. UOC. «Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari».FUOC, 2019. Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Puigdevall, Maite i Domènech, Ona. «Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic». UOC, 2021. (Recurs en línia) Data d’accès: 7 de maig de 2024.

Institut d’Estudis Catalans. «Gramàtica essencial de la llengua catalana». Data d’accès: 7 de maig de 2024. https://geiec.iec.cat/inici

Barbal, Maria. Pedra de tartera. Barcelona: Labutxaca, 2016 (reedició del text del 1985.)

 

Debat0el Esborrany de l’assaig: Anàlisi de l’entorn circumnstancial en la narrativa de “Ca la Wenling” de Gemma Ruiz i “Et vaig donar ulls i vas mirar tenebres” d’Irene Solà.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

Publicat per

Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

Introducció En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce Carol Oates i de la novel·la gràfica Herba de Keum Suk Gendry-Kim, la culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals. Encara que aquestes dues obres són de temàtica diferent, tenen en comú que a les protagonistes se les culpabilitza de les agressions que han patit. És la mateixa situació que va passar la víctima de la Manada o la víctima del cas…
Introducció En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce…

Introducció

En aquest assaig analitzaré, a partir de la lectura de la novel·la Violació. Una història d’amor de Joyce Carol Oates i de la novel·la gràfica Herba de Keum Suk Gendry-Kim, la culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals.

Encara que aquestes dues obres són de temàtica diferent, tenen en comú que a les protagonistes se les culpabilitza de les agressions que han patit. És la mateixa situació que va passar la víctima de la Manada o la víctima del cas Dani Alves, a les que, pràcticament, se les va acusar de provocar la seva pròpia violació.

La meva hipòtesi és que existeixen tant elements interns com externs a les víctimes d’agressions sexuals que fan que aquestes se sentin culpables d’haver-les patit. Els interns són els propis de qualsevol persona que ha patit un accident o una malaltia i creu que ella ha fet alguna cosa que ha provocat aquesta situació. Els elements externs són aquells que la societat transmet i que afecta tant la víctima.

 

Marc teòric i metodològic

La violència de gènere està acompanyada de culpabilització a la víctima, la qual es manifesta quan la persona agredida es considera parcialment o totalment responsable dels abusos dels quals ha estat objecte (Churchill, 2012). Hem de tenir en compte que la violència contra les dones és un fet social amb una llarga tradició històrica, i és el resultat directe del paper subordinat de les dones a la societat. Durant molts segles s’ha utilitzat l’abús sexual a les dones amb fins lucratius i com a forma de demostrar la superioritat i el poder de l’home (Prieto, 2018).

Per a explicar el procés de culpabilització se sol fer referència a dos teories: la teoria del món just i la teoria de les atribucions defensives.

La teoria del món just (Lerner i Matthews, 1967; Kleinke i Meyer, 1990) assumeix que les persones estem motivades a creure que estem en un món just, és a dir, que tots obtenim, a conseqüència dels nostres actes, allò que mereixem. Patir un accident o ser victimitzat s’associa amb errors, defectes o fallades comeses.

La teoria de les atribucions defensives (Shaver, 1970; Müller et al., 1994), explica el nivell de culpabilització de la víctima a partir del grau d’identificació i similitud que percep per l’observador d’aquesta. Indica que la culpabilització serà menor com major sigui la percepció de similitud. En el fons, es tracta d’un mecanisme de defensa que protegeix a l’observador de culpar-se a si mateix en futures situacions similars.

En la culpabilització de les víctimes per violació també influeixen una sèrie de creences com són el sexisme benvolent i els mites de la violació.

El sexisme benvolent explica que els homes busquen cuidar les dones, protegir-les i adorar-les. Adopta un to afectiu positiu i conductes de suport. El sexisme benvolent és dirigit cap a les dones que accepten els rols femenins convencionals (Morales, Moya i Gaviria, 2007).

Els mites de la violació són una sèrie d’actituds i creences generals que són falses, però que es mantenen de forma àmplia i persistent, i que serveixen per a negar i justificar l’agressió sexual masculina contra les dones (Lonsway i Fitzgerald, 1994). Aquest mites ajuden a exculpar al perpetrador i culpabilitza a la víctima (Romero – Sánchez et al., 2009; Suárez i Gadalla, 2010).

La metodologia emprada ha estat una lectura detallada dels textos a la cerca de situacions en les quals es fa visible la culpabilització de les víctimes.

 

Anàlisi

Sinopsis de Violació. Una història d’amor.  Niagara Falls. La nit del Quatre de Juliol, Teena i Bethie Maguire, mare i filla, tornen a casa després d’estar de festa. Al parc de Rocky Point són assaltades per un grup d’homes del poble i Teena és violada, mentre Bethie aconsegueix amagar-se. Alguns dels culpables són detinguts i portats davant del jutge. En l’audiència prèvia al judici, l’advocat defensor obté posar en qüestió la declaració de Teena i una part de la població de Niagara Falls dubten que Teena hagi patit una agressió sexual.

Sinopsis de Herba. És la història de Lee Ok-Sun, una dona coreana que a la Segona Guerra Mundial va ser explotada com a dona de consol, és a dir, una esclava sexual al servei de l’exèrcit japonès. Neix de les entrevistes que l’autora va mantenir amb Lee Ok-Sun.

Entre 80.000 i 200.000 dones, gran part d’elles coreanes, van ser víctimes de la violència sexual als prostíbuls militars japonesos estesos per tota Àsia abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquests prostíbuls van ser creats per elevar la moral de les tropes i evitat que la violència sexual es produeix de forma descontrolada en els territoris ocupats per l’exèrcit japonès, després de la massacre de Nanking l’any 1937, durant la qual desenes de milers de dones van ser violades per les tropes nipones (Chung, 2010).

 

Subtema 1 – Els mites de la violació – “Si, puede que les sonriera, o sea, que lo estaba pidiendo…” (Violació. Una història d’amor. pàgina 12).

Subtema 2 – Violència institucional – Poc després que la Mija tingués el nen, aquest és robat i donat en adopció a un matrimoni japonès (Herba, pàgina 293).

 

Conclusions

Falta fer

 

Bibliografia

Aguiar Santana, Ariadna M. Montesdeoca Domínguez, Leila. “Culpabilización a Las Víctimas de Violación: Influencia de La Relación Víctima-Agresor, e Incidencia Del Uso de Las Nuevas Tecnologías.” Universidad de La Laguna, 2018.

 

Gendry-Kim, Keum Suk. Hierba. Reservoir Books, 2023.

 

Novo, Verónica Marcos Blanca Cea. “Mitos, Atribución de Responsabilidades y Respuesta de Ayuda Sobre Violencia Sexual.” In Ciencia Piscológica al Servicio de La Justicia y La Ley, 2022.

 

Oates, Joyce Carol. Violación. Una Historia de Amor. Editorial Contraseña, 2022.

 

Terán Tassinari, Eleana, Margarita Regalado Bermejo, Nina Carolina Flores Jiménez, y Josué Yemil Martínez Guel. 2020. «Efectos del sexismo y la vestimenta sobre la culpabilización de la víctima de agresión sexual». Cuestiones de Género: de la igualdad y la diferencia, n.º 15 (junio):229-52. https://doi.org/10.18002/cg.v0i15.5991.

 

Uab.cat. Accessed May 7, 2024. https://escolapau.uab.cat/img/qcp/violencia_sexual_guerra.pdf.

Debat0el Culpabilització de les víctimes d’agressions sexuals

No hi ha comentaris.

Publicat per

Matar el marit de Li Ang i Pechos y huevos de Mieko Kawakami

Publicat per

Matar el marit de Li Ang i Pechos y huevos de Mieko Kawakami

Introducció  Aquest treball examina com les autores Mieko Kawakami i Li Ang raonen els mecanismes culturals i econòmics que promulguen la violència sobre el cos femení i fixen els rols de gènere en una societat neoliberal dominada per homes. L’escriptura honesta de Kawakami captura les complexitats de les relacions humanes mentre que Li Ang descriu amb cruesa la vida torturada de Lin Shi, una òrfena que sobreviu al carrer i és forçada a casar-se pel seu clan.    Marc teòric…
Introducció  Aquest treball examina com les autores Mieko Kawakami i Li Ang raonen els mecanismes culturals i econòmics que…

Introducció 

Aquest treball examina com les autores Mieko Kawakami i Li Ang raonen els mecanismes culturals i econòmics que promulguen la violència sobre el cos femení i fixen els rols de gènere en una societat neoliberal dominada per homes. L’escriptura honesta de Kawakami captura les complexitats de les relacions humanes mentre que Li Ang descriu amb cruesa la vida torturada de Lin Shi, una òrfena que sobreviu al carrer i és forçada a casar-se pel seu clan. 

 

Marc teòric i metodològic

En aquest treball es presenten les bases teòriques de l’anàlisi de temes literaris i es fonamenten els seus objectius. Amb aquesta finalitat, el treball s’organitza en 4 temes a analitzar, els quals, a al seu torn, es divideixen en subtemes. En el primer tema s’analitza la sexualitat, a través de subtemes com la menstruació i el sexe, motius primordials en les dues obres.  A continuació, s’analitzen els rols de gènere, centrant la mirada en el continent asiàtic i tenint en compte el context social en el qual tenen lloc les obres. Dins d’aquest tema s’analitzen les dinàmiques familiars i les expectatives de gènere. Finalment, s’analitza el tema de l’emancipació femenina.

L’exploració d’aquests temes està contrastat amb les anàlisis pròpies de les autores Juliana Buriticá Alzate i de Daisy Sheung-Yuen, especialment rellevants per a establir dades a contrastar i poder aprofundir en la importància del llenguatge emprat en les obres originals. A la vegada, contenen dades empíriques dels contexts en què es basen, que resulten imprescindibles per estudiar més a fons els problemes que rauen darrere dels temes que a continuació es desenvolupen. 

Conceptes clau: gènere, sexualitat, violència, feminisme, Àsia

 

Anàlisi

Tema 1: Sexualitat

Subtemes:

  1. La menstruació 

Els valors tradicionals pel que fa a la castedat i la puresa femenina encara persisteixen en algunes societats asiàtiques, cosa que fa esperar que les dones romanguin sense experiència sexual fins al matrimoni. Pechos y huevos és una de les poques obres literàries que contribueixen a la creació d’una nova imatgeria de la menstruació que afavoreix una socialització menstrual més saludable en la pubertat, una consciència dels estigmes i preconcepcions i una inclusió de l’experiència menstrual en els relats d’experiències encarnades (Alzate, 2020: 5). Kawakami no retrata la menstruació des del punt de vista tabú, és a dir, com una cosa impura o contaminant espiritualment. Tot i això, s’implicita que Natsuko, “hauria” de sentir un cert buit cada vegada que li ve la regla perquè “ha d’haver-hi” un desig ocult de voler quedar-se embarassada (Alzate, 2020: 10).

  • El sexe

Matar el marit examina els rols tradicionals de gènere i les expectatives socials que es posen a les dones a la cultura taiwanesa. Lin Shi és casada pel seu clan amb Chen, un carnisser extremadament violent, lluitant amb els límits del seu paper com a dona i mare. Li Ang aprofundeix en els horitzons de la sexualitat i el desig, especialment a través de l’exploració dels desitjos de Lin Shi i de les limitacions que la seva sexualitat imposa dins dels límits del seu matrimoni. 

La dinàmica de poder dins de les relacions, tant familiars com socials, és fonamental per a la narració. Li Ang examina com s’exerceix i controla el poder dins de la unitat familiar, especialment pel seu marit i la sogra de Lin Shi. L’anàlisi sobre les dimensions social, moral i psicològiques del sexe permet a Li Ang desafiar els valors i les convencions de la societat. (Sheung-Yuen, 1988: 178). La juxtaposició de la sexualitat i la fam posa en marxa la necessitat de prostituir-se per sobreviure. El gest simbòlic d’enfonsar un ganivet a la carn es fa encara més explícit en una descripció posterior de Chen matant un porc:

Aquest va ser el moment de Chen Jiangshui. Quan el ganivet va ser retirat i la sang brollava, es va infusionar amb una sensació de satisfacció incomparable. Va ser com si el corrent calent que travessava el seu cos es convertís en un fluid blanc espès i enganxós que brollava a les profunditats ombrívoles d’una dona en el clímax d’una sèrie d’empentes a gran velocitat. Per a Chen Jiangshui, el brot de sang i l’ejaculació de semen tenien el mateix efecte orgàsmic (Li, 1983: 71).

Tema 2: Els rols de gènere a l’est asiàtic

Subtemes:

  • Dinàmiques familiars

El vincle entre germanes és un focus important de la novel·la de Kawakami, explorant les complexitats de la germanor, la rivalitat i el suport mutu. La dinàmica entre Natsuko i Makiko, així com la relació amb el seu pare (absent des que Natsuko tenia vuit anys), ofereixen informació sobre la complexitat de les relacions familiars i l’impacte dels traumes passats. A la vegada, Pechos y huevos explora la dinàmica de les relacions mare-filla a través de les interaccions de la relació de Makiko amb la seva filla, Midoriko. Aquesta relació posa en manifest les complexitats de l’amor mare-filla (especialment amb una filla adolescent), el sacrifici i el xoc de valors entre diferents generacions.

  1. b) Expectatives de gènere

Com que la societat tradicional xinesa suposa que qualsevol dona que assassina el seu marit ho ha fet per adulteri, les autoritats executen a Lin Shi malgrat que no hi ha proves d’una relació extramatrimonial (Sheung-Yuen, 1988: 183). Al llarg de la novel·la, hi ha un tema de rebel·lió i resistència contra les estructures opressores i les normes socials. Els actes de desafiament de Lin Shi, per petits que siguin, serveixen com a mitjà per reafirmar el seu valor i determinar la seva pròpia identitat davant el control patriarcal. Sovint s’espera que les dones asiàtiques encarnin trets com la modèstia, la humilitat i l’obediència per tal d’ajustar-se a les expectatives de la feminitat de la societat. Expressar assertivitat o desafiar l’autoritat pot ser vist com un comportament inadequat o poc femení. D’altra banda, Pechos y huevos aprofundeix en la relació entre la imatge corporal i la identitat personal, especialment a través de la perspectiva de Makiko, la qual acaba operant-se els pits per motius estètics. La lluita amb la imatge pròpia, els estàndards de bellesa impossibles de l’est asiàtic i les pressions per ser femenines posen de manifest la complexitat de navegar per la feminitat en una cultura que anteposa l’aparença per sobre de tot. 

Kawakami critica les expectatives socials de les dones per complir els papers tradicionals com a esposes i mares. Natsuko i Makiko s’enfronten a aquesta pressió alhora que busquen autonomia i autorealització fora d’aquests rols. El matrimoni i la família sovint es consideren fonamentals per a la identitat i l’estat social de la dona en moltes cultures asiàtiques. Les dones poden patir pressió per casar-se a una edat primerenca, tenir fills i mantenir, per sobre de tot, harmonia. Aquells que es desvien d’aquestes normes poden enfrontar-se a l’estigma social o la desaprovació. El concepte de pietat filial és omnipresent en moltes cultures asiàtiques. S’espera que les dones compleixin el seu deure de tenir cura dels pares, els fills i la família del marit, sovint a costa dels seus propis objectius personals o professionals.

Tema 3: Feminisme

Subtema:

  • Emancipació

A través de les experiències de Natsuko com a dona soltera navegant per les pressions del matrimoni i la maternitat, així com de les lluites de Midoriko com a noia que arriba a la pubertat en una societat patriarcal, la novel·la explora temes feministes, sempre de manera implícita i amb l’ajuda lírica del llenguatge. El prospecte de la carrera de Natsuko com a escriptora ens proporciona una lent a través de la qual podem explorar temes d’expressió artística, creativitat i els reptes que suposen lluitar en una indústria summament competitiva. La seva eixida com a escriptora reflecteix el tema més ampli de l’autodescobriment i la recerca de sentit

Tot i que en moltes cultures asiàtiques hi ha un gran èmfasi en el rendiment acadèmic i l’èxit professional, les dones poden enfrontar-se a una pressió addicional a l’hora de superar els estereotips i la discriminació basats en el gènere. Tanmateix, aquesta pressió també pot provocar nivells elevats d’estrès i esgotament, mentre que les expectatives familiars fan que moltes desisteixin per complet. Aquestes normes limiten l’autonomia de les dones i les oportunitats d’autodeterminació.

Kawakami retrata la desigualtat de gènere a mesura que també es creua amb les desigualtats socioeconòmiques, i exposa diferents vessants de la violència i la feminitat; però en el seu relat conviu una esperança d’èxit femení (Alzate, 2020: 21). Pechos y huevos il·lustra la precarietat de viure en un Japó contemporani neoliberal i problematitza l’agència femenina a través de la representació de les dificultats d’una mare soltera, alhora que produeix un text literari ric en conversa amb la tradició literària japonesa (Alzate, 2020: 26).

Conclusions

Si bé les dues obres difereixen en context històric, les seves protagonistes s’enfronten als problemes similars derivats d’una societat fortament arrelada a la tradició patriarcal i que sembla no avançar. Li Ang es considera una autora controvertida, i és que l’associació amb la causa feminista sovint pot portar a l’ostracisme social a l’est asiàtic. Pechos y huevos és especialment rellevant donada la crisi de natalitat japonesa. En la novel·la es debat la necessitat d’una figura paterna en una societat en la qual es pot concebre in vitro. Matar el marit sembla un relat aliè a l’actualitat taiwanesa, però la situació de les dones en l’àmbit rural presenta dificultats similars a les relatades a l’obra. 

 

Bibliografia

Ang, L. (1983). The Butcher’s wife and other stories. Boston, MA : Cheng & Tsui Co. Internet archive. https://archive.org/details/butcherswifeot00lian 

Alzate, J. B. (2020). Embodiment and Its Violence in Kawakami Mieko’s Chichi to ran: Menstruation, Beauty Ideals, and Mothering. Japanese Language and Literature, 54(2), 515–550. https://www.jstor.org/stable/27013693 

Kawakami, M, (s.f.). Pechos y huevos. Scribd. https://es.scribd.com/document/574433185/Pechos-y-Huevos-Mieko-Kawakami 

Sheung-Yuen, D. (1988). Feminism in the Chinese Context: Li Ang’s “The Butcher’s Wife.” Modern Chinese Literature, 4 (1/2), 177–200. http://www.jstor.org/stable/41490635 

 

Debat0el Matar el marit de Li Ang i Pechos y huevos de Mieko Kawakami

No hi ha comentaris.

Publicat per

Tot depèn del context històric i del context cultural. Textos literaris contemporanis. “La Malnada” i “ El país dels altres”

Publicat per

Tot depèn del context històric i del context cultural. Textos literaris contemporanis. “La Malnada” i “ El país dels altres”

1. Introducció En l’actualitat ningú posa en dubte que la violència envers les dones és un fenomen emergent i inqüestionable en la nostra societat. El fenomen, com a tal, ha existit sempre, tot i que en els darreres anys, s’ha pres consciència de la seva dimensió i transcendència. Certament, també existeix violència cap els infants, cap a homes, però, en aquest tractat ens centrarem en les dones. Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones son visibles, …
1. Introducció En l’actualitat ningú posa en dubte que la violència envers les dones és un fenomen emergent i…

1. Introducció

En l’actualitat ningú posa en dubte que la violència envers les dones és un fenomen emergent i inqüestionable en la nostra societat. El fenomen, com a tal, ha existit sempre, tot i que en els darreres anys, s’ha pres consciència de la seva dimensió i transcendència. Certament, també existeix violència cap els infants, cap a homes, però, en aquest tractat ens centrarem en les dones.

Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones son visibles, però la tolerància social impedeix posar fre: prostitució, tracta, agressió sexual fora i dintre de la parella, assetjament sexual i per raó de sexe, maternitat subrogada, bretxa salarial, cops, destrucció moral, humiliacions, tortures… tot en un marc de violència simbòlica i/o violència institucional que permet la seva legitimació. Tanmateix, a sortit en els últims anys una violència més cruel i despiadada encara perquè causa un dany irreparable i destrueix a la dona que es la violència vicaria, quan els pares maten als seus fills per a fer mal a la mare.

Es palpable que en la nostra societat existeix un gran problema i a pesar dels grans moments històrics sobre moviments feministes està clar que la causa ha crescut i fins i tot s’agreujat. Quantes vegades mirem les notícies a la TV o la premsa on una dona a mort a mans del seu marit? El seu botxí sol ser un home. Encara estem en una societat patriarcal? Perquè s’utilitza la violència física? Perquè es fan servir diferents tipus de violència? Perquè els joves masculins vigilen a les seves amigues per les xarxes socials? Con podem trobar la solució? A pesar, d’accions promogudes pels moviments feministes, les associacions de defensa dels drets humans i les organitzacions internacionals no s’ha trobat una bona clau a aquests fets. Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies també es fan ressò de la violència cap a les dones. En la guia de treball acadèmics «Introducció: la literatura i les violències masclistes» ja se’ns diu: « (…) en el decurs del darrer decenni s’han produït respostes socials i de l’opinió pública cada vegada més irades, i amb més ressò i mobilitzacions transnacionals., enfront de nous casos de violència. N’han estat claus el tractament mediàtic internacional i l’activisme en les xarxes socials per part d’una ciutadania amb una creixent consciència feminista».

Podríem donar molts exemples i parlar sobre aquest tema, d’una manera moltes vegades poc precisa i amb llacunes d’interpretació o definició poc encertades fruit del propi desconeixement per part de l’alumnat. Tal com diu la guia anteriorment anomenada: « (…) hem constatat que l’alumnat té força dificultats per dissenyar i dur a terme un treball d’aquesta naturalesa. (…) aquest tipus d’estudi exigeix mobilitzar també coneixements en matèria de violència masclista i emparar amb rigor els conceptes associats, que són complexos i controvertits, de vegades en constant redefinició (…) tots aquests condicionants fan que aquest nombre creixent d’alumnat que vol realitzar un estudi literari que sintonitzi amb la preocupació i la denúncia de les violències masclistes no ho tingui gens fàcil (…).

En aquest treball treballarem les perspectives de gènere centrades en dues obres literàries contemporànies, i, sobretot, reflexionarem sobre: les violències cap a les dones dintre d’aquesta literatura contemporània. Per això, exposarem la nostra reflexió d’aquestes obres que hem triat per explorar l’opressió de gènere i la lluita per la llibertat en contextos culturals i socials específics.

La Malnada” de Beatrice Salvioni es centra en la vida de dones en el surt d’Itàlia i al llarg de varies generacions, mentre que “El país dels altres” de Leïla Slimani segueix la historia d’una dona franca-marroquí en el Marroc durant el període colonial.

Paraules claus: Masclisme, violència de gènere, violència a les dones, interseccionalitat, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat.

2. Justificació, marc teòric i metodològic:

2.1. Justificació.

Curiós es que siguin dues dones les que han fet aquestes novel·les literàries igual que els repositoris universitaris en accés en obert d’estudis sobre aquesta matèria la gran majoria també han estat realitzades per dones.

Curiós també que de les 11 obres literàries proposades totes estiguin escrites per a dones. I es que en la literatura contemporània d’aquest assumpte se’n parla molt.

Cert es que personalment he llegit últimament moltes obres literàries d’aquest contingut com per exemple: «Matrioixques» de Marta Carnicero Hernanz on ens parla del hotel bosnià on es feien violacions continuades a les dones. Un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

Un altre llibre que he llegit i on també veiem violència cap a les dones i en aquest cas a una única dona i d’aspecte psicològic és «Vera» de Elizabeth von Arnim amb la opressió constant que viu la protagonista al costat del seu marit que no la deixa ni respirar.

No pot faltar en aquest petit recull de llibres de violència cap a les dones la novel·la «Rebecca» de Dapne du Maurier. Uns personatges atormentats i amb una inquietant i tòxica atmosfera gòtica. Obres d’ara i d’abans on es reflexa que les possibilitats de canvi dels judicis preconcebuts s’estan perpetuant tant en la realitat com en la ficció.

2.2 Marc teòric.

Una vegada posats en situació sobre la temàtica ja podem definir el que vol dir violència de gènere. En trobarem moltíssimes definicions però ens hem decantat per la que assenyala l’Associació de Dones per a la Salut (2004) refereix quatre condicions perquè un acte violent sigui considerat violència de gènere:

1) que l’agressor sigui un home

2) que la víctima sigui una dona

3) que la causa sigui les relacions de poder entre els sexes per la socialització genèrica (dominació de l’home i submissió de la dona)

4) que l’objectiu sigui el control i el domini de les dones.

Continuem amb la definició de les paraules claus proposades en aquest assaig.

Violència a les dones:

Els danys que es manifesten com a causa i conseqüència de les relacions de poder desiguals dintre dels sistema patriarcal i que s’exerceixen sobre les dones pel fet conscient o inconscient de ser identificades com a tals.

Interseccionalitat: es fonamenta en la necessitat d’estudiar l’encavalcament de diferents eixos d’opressió, discriminació i dominació en les identitats i grups socials per raó de sexe, gènere, classe, ètnia, constitució física, origen, religió, diversitat funcional, llengua i edat, entre d’altres. En les violències masclistes i en les seves representacions culturals és clau adoptar la perspectiva interseccional per poder identificar com interactuen diferents categories biològiques, socials i culturals, tot modificant les injustícies i desigualtats envers una persona o col·lectiu.

Masclisme, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat. (FALTA DEFINIR AQUESTES PARAULES)

2.2. Metodologia d’estudi.

En les obres que he llegit he intentat ser una lectora resistent, és a dir, buscar la meva pròpia subjectivitat en la interpretació dels textos i fer especial èmfasi en sortir del sistema de valors i dels punts de vista dels homes que moltes vegades s’ha imposat en la literatura tradicional. He intentat obrir-me a noves concepcions de pensament des d’una mirada més feminista o mes aviat, femenina per fer un pensament crític sobre la misogínia que moltes vegades estan en els textos escrits. Tal com diu Judith Fetterley a «The Resisting Reader: A Feminist Approach to American Fiction» (1978) fer ús del «empoderament lector» a través de desemmascarar, mitjançant diferents codis narratius, la ideologia androcèntrica i patriarcal subjacent als textos, als paradigmes de lectura i al cànon literari clàssic.

Es per això, que quan vaig començar a llegir les obres proposades vaig estar molt atenta a totes les connotacions de les que estem parlant. També he fet una relectura per memoritzar els punts forts i els punts febles de l’àrea d’estudi que estem fent. Tanmateix, llegim, i per tant interpretem, en funció de la nostra realitat, del nostre coneixement del món i de la nostra experiència lectora, que no han de ser pas els mateixos que els de l’autor en el moment que va crear l’obra.(Hans Robert Jauss).

Intentarem trobar el tema principal de les dues novel·les, després trobarem els subtemes. I si invertim l’ordre? Està clar de que com més concreta sigui la formulació d’un tema, més aprofundida podrà resultar la prospecció analítica que en fem. I en aquesta mateixa línia, cal fer esment d’un aspecte inherent a la creació artística en general: la impossibilitat de deslligar un tema de la forma literària en què apareix expressat condiciona de manera determinant el sentit que l’autor vulgui donar-li. Un tema és allò de què tracta una obra, la idea principal d’un text literari. La deduïm a través d’un procés interpretatiu i que connecta amb el nostre coneixement del món real i de la tradició literària.

3. Anàlisi.

3.1.- Resum de les obres.

Tema i argument solen confondre’s sovint. La seqüencia de fets que expliquen una historia seguint una concatenació temporal, que que sol correspondre’s, inequívocament, a una sola obra literària existent. El tema o els temes sol referir-se a més d’una obra literària. I es que pels temes hem de saber interpretar.

Anem a fer un resum de les obres per saber una mica de què tracta el seu argument.

«La Malnada»: Ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l’amistat, denuncia l’opressió, la crueltat de la guerra, la por, les mancances i penúries d’uns enfront del benestar d’altres, les dependències, reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència, sobre ser lliure, sentir-se lliure i fer per ser-ho. És una radiografia de l’època, també de l’experiència humana, dels condicionaments que les circumstàncies imposen, perfils humans de tot temps. Mostra una llibertat salvatge, però lliure, amb els valors innats de saber què està bé i què no: s’enfronta enèrgicament, amb els seus recursos, al sistema de l’època que vol fer ramat mesell de les persones. És una història brillant, àgil, et submergeix en l’ambient i situacions de la narració, en els personatges: tots tenen les seves ombres. Correspon a cadascú descobrir les semblances amb el present.

«El país dels altres»: Ambientada en el Marroc. Durant el període colonial, el patriarcat es manifesta de manera diferent però igualment opressiva. El patriarcat s’entrellaça amb el colonialisme per perpetuar la opressió de les dones en la societat marroquí. A través de la vida de Mathilde, una dona Franco-marroquí, veiem com les normes patriarcals dicten la seva existència en un món dominat per homes. Des de la seva arribada al Marroc, Mathilde s’enfronta a les expectatives restrictives imposades pel seu espòs marroquí i la seva família. A pesar de les seves aspiracions i talents, es veu obligada a conformar-se amb rols tradicionals de gènere i a sotmetre’s a les peticions del seu espòs i la societat.

3.2. Temes i subtemes.

Un dels temes més precís i concret de les obres seria la representació de la resistència femenina davant de l’opressió patriarcal i les diverses forme de violència de genere.

– Rols de gènere i expectatives socials: explora com les expectatives de gènere i els rols tradicionals impacten en les vides de les protagonistes i les decisions que prenen en els seus respectius contextos culturals.

– Violència institucional i estructural: investiga com les institucions i estructures socials reforcen l’opressió de gènere i perpetuen la violència contra les dones en les societats representades en les obres.

– Conseqüències i resistència col·lectiva: analitza com les protagonistes troben recolzament en comunitats o xarxes d’ajuda i com la solidaritat entre dones pot ser una eina per enfrontar la violència de gènere i el patriarcat.

– El context social i cultural: examina com el context històric i cultural d’Itàlia i Marroc durant els períodes en que s’ambienten les obres influeix en les experiències de les protagonistes i en la forma en que es manifesta la violència de gènere.

3.3. Comparativa d’obres i exemples. (FALTA FER)

Explorar com les protagonistes s’enfronten i desafien les normes socials i culturals imposades pel patriarcat, així com les repercussions de les seves accions en un context de violència física, psicologia e institucional. També com l’opressió de genere es manifesta de manera diferent en cada context cultural i com les experiències de les protagonistes reflexionen aquestes diferencies. Analitzar com la narrativa i l’estil de cada autora contribueixen a la representació d’aquestes temes i com es relacionen en el context històric i social de cada obra.

Com a subtemes la resistència i empoderament femení. Examina com les protagonistes de les dues obres desafien les normes de genere i lluiten per la seva autonomia i llibertat dintre de societats patriarcals.

Impacte psicològic de la violència de genere: analitza com la violència física i psicològica infligida a les protagonistes afecte la seva salut mental, autoestima i relacions personals.

Conclusió (FALTA FER)

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFÍA (FALTA FER)

1. Juarez López, J.R., Mateu Vidal, A., i Sala Vega, E. (2007). Criteris d’avaluació de la credibilitat en les denúncies de violència de gènere- [Investigació.Ajuts a la investigació, 2006. Centre d’estudis jurídics i formació especialitzada] https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2007 credibilitatDenunciesGenere_CA.pdf

2. Salvioni, B. (2023). La Malnada. Edicions del Periscopi.

3. Škrabec, S. (2019). Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari. FUOC.

4. Slimani, L. (2021). El país dels altres. Angle Editorial.

Debat0el Tot depèn del context històric i del context cultural. Textos literaris contemporanis. “La Malnada” i “ El país dels altres”

No hi ha comentaris.