Introducció 

Aquest treball examina com les autores Mieko Kawakami i Li Ang raonen els mecanismes culturals i econòmics que promulguen la violència sobre el cos femení i fixen els rols de gènere en una societat neoliberal dominada per homes. L’escriptura honesta de Kawakami captura les complexitats de les relacions humanes mentre que Li Ang descriu amb cruesa la vida torturada de Lin Shi, una òrfena que sobreviu al carrer i és forçada a casar-se pel seu clan. 

Marc teòric i metodològic

En aquest treball es presenten les bases teòriques de l’anàlisi de temes literaris i es fonamenten els seus objectius. Amb aquesta finalitat, el treball s’organitza en 4 temes a analitzar, els quals, a al seu torn, es divideixen en subtemes. En el primer tema s’analitza la sexualitat, a través de subtemes com la menstruació i el sexe, motius primordials en les dues obres.  A continuació, s’analitzen els rols de gènere, centrant la mirada en el continent asiàtic i tenint en compte el context social en el qual tenen lloc les obres. Dins d’aquest tema s’analitzen les dinàmiques familiars i les expectatives de gènere. Finalment, s’analitza el tema de l’emancipació femenina.

L’exploració d’aquests temes està contrastat amb les anàlisis pròpies de les autores Juliana Buriticá Alzate i de Daisy Sheung-Yuen, especialment rellevants per a establir dades a contrastar i poder aprofundir en la importància del llenguatge emprat en les obres originals. A la vegada, contenen dades empíriques dels contexts en què es basen, que resulten imprescindibles per estudiar més a fons els problemes que rauen darrere dels temes que a continuació es desenvolupen. 

Conceptes clau: gènere, sexualitat, violència, feminisme, Àsia

Anàlisi

Tema 1: Sexualitat

Subtemes:

1. La menstruació 

Els valors tradicionals pel que fa a la castedat i la puresa femenina encara persisteixen en algunes societats asiàtiques, cosa que fa esperar que les dones romanguin sense experiència sexual fins al matrimoni. Pechos y huevos és una de les poques obres literàries que contribueixen a la creació d’una nova imatgeria de la menstruació que afavoreix una socialització menstrual més saludable en la pubertat, una consciència dels estigmes i preconcepcions i una inclusió de l’experiència menstrual en els relats d’experiències encarnades (Alzate, 2020: 5). Kawakami no retrata la menstruació des del punt de vista tabú, és a dir, com una cosa impura o contaminant espiritualment. Tot i això, s’implicita que Natsuko, “hauria” de sentir un cert buit cada vegada que li ve la regla perquè “ha d’haver-hi” un desig ocult de voler quedar-se embarassada (Alzate, 2020: 10).

• El sexe

Matar el marit examina els rols tradicionals de gènere i les expectatives socials que es posen a les dones a la cultura taiwanesa. Lin Shi és casada pel seu clan amb Chen, un carnisser extremadament violent, lluitant amb els límits del seu paper com a dona i mare. Li Ang aprofundeix en els horitzons de la sexualitat i el desig, especialment a través de l’exploració dels desitjos de Lin Shi i de les limitacions que la seva sexualitat imposa dins dels límits del seu matrimoni. 

La dinàmica de poder dins de les relacions, tant familiars com socials, és fonamental per a la narració. Li Ang examina com s’exerceix i controla el poder dins de la unitat familiar, especialment pel seu marit i la sogra de Lin Shi. L’anàlisi sobre les dimensions social, moral i psicològiques del sexe permet a Li Ang desafiar els valors i les convencions de la societat. (Sheung-Yuen, 1988: 178). La juxtaposició de la sexualitat i la fam posa en marxa la necessitat de prostituir-se per sobreviure. El gest simbòlic d’enfonsar un ganivet a la carn es fa encara més explícit en una descripció posterior de Chen matant un porc:

Aquest va ser el moment de Chen Jiangshui. Quan el ganivet va ser retirat i la sang brollava, es va infusionar amb una sensació de satisfacció incomparable. Va ser com si el corrent calent que travessava el seu cos es convertís en un fluid blanc espès i enganxós que brollava a les profunditats ombrívoles d’una dona en el clímax d’una sèrie d’empentes a gran velocitat. Per a Chen Jiangshui, el brot de sang i l’ejaculació de semen tenien el mateix efecte orgàsmic (Li, 1983: 71).

Tema 2: Els rols de gènere a l’est asiàtic

Subtemes:

• Dinàmiques familiars

El vincle entre germanes és un focus important de la novel·la de Kawakami, explorant les complexitats de la germanor, la rivalitat i el suport mutu. La dinàmica entre Natsuko i Makiko, així com la relació amb el seu pare (absent des que Natsuko tenia vuit anys), ofereixen informació sobre la complexitat de les relacions familiars i l’impacte dels traumes passats. A la vegada, Pechos y huevos explora la dinàmica de les relacions mare-filla a través de les interaccions de la relació de Makiko amb la seva filla, Midoriko. Aquesta relació posa en manifest les complexitats de l’amor mare-filla (especialment amb una filla adolescent), el sacrifici i el xoc de valors entre diferents generacions.

1. b) Expectatives de gènere

Com que la societat tradicional xinesa suposa que qualsevol dona que assassina el seu marit ho ha fet per adulteri, les autoritats executen a Lin Shi malgrat que no hi ha proves d’una relació extramatrimonial (Sheung-Yuen, 1988: 183). Al llarg de la novel·la, hi ha un tema de rebel·lió i resistència contra les estructures opressores i les normes socials. Els actes de desafiament de Lin Shi, per petits que siguin, serveixen com a mitjà per reafirmar el seu valor i determinar la seva pròpia identitat davant el control patriarcal. Sovint s’espera que les dones asiàtiques encarnin trets com la modèstia, la humilitat i l’obediència per tal d’ajustar-se a les expectatives de la feminitat de la societat. Expressar assertivitat o desafiar l’autoritat pot ser vist com un comportament inadequat o poc femení. D’altra banda, Pechos y huevos aprofundeix en la relació entre la imatge corporal i la identitat personal, especialment a través de la perspectiva de Makiko, la qual acaba operant-se els pits per motius estètics. La lluita amb la imatge pròpia, els estàndards de bellesa impossibles de l’est asiàtic i les pressions per ser femenines posen de manifest la complexitat de navegar per la feminitat en una cultura que anteposa l’aparença per sobre de tot. 

Kawakami critica les expectatives socials de les dones per complir els papers tradicionals com a esposes i mares. Natsuko i Makiko s’enfronten a aquesta pressió alhora que busquen autonomia i autorealització fora d’aquests rols. El matrimoni i la família sovint es consideren fonamentals per a la identitat i l’estat social de la dona en moltes cultures asiàtiques. Les dones poden patir pressió per casar-se a una edat primerenca, tenir fills i mantenir, per sobre de tot, harmonia. Aquells que es desvien d’aquestes normes poden enfrontar-se a l’estigma social o la desaprovació. El concepte de pietat filial és omnipresent en moltes cultures asiàtiques. S’espera que les dones compleixin el seu deure de tenir cura dels pares, els fills i la família del marit, sovint a costa dels seus propis objectius personals o professionals.

Tema 3: Feminisme

Subtema:

• Emancipació

A través de les experiències de Natsuko com a dona soltera navegant per les pressions del matrimoni i la maternitat, així com de les lluites de Midoriko com a noia que arriba a la pubertat en una societat patriarcal, la novel·la explora temes feministes, sempre de manera implícita i amb l’ajuda lírica del llenguatge. El prospecte de la carrera de Natsuko com a escriptora ens proporciona una lent a través de la qual podem explorar temes d’expressió artística, creativitat i els reptes que suposen lluitar en una indústria summament competitiva. La seva eixida com a escriptora reflecteix el tema més ampli de l’autodescobriment i la recerca de sentit

Tot i que en moltes cultures asiàtiques hi ha un gran èmfasi en el rendiment acadèmic i l’èxit professional, les dones poden enfrontar-se a una pressió addicional a l’hora de superar els estereotips i la discriminació basats en el gènere. Tanmateix, aquesta pressió també pot provocar nivells elevats d’estrès i esgotament, mentre que les expectatives familiars fan que moltes desisteixin per complet. Aquestes normes limiten l’autonomia de les dones i les oportunitats d’autodeterminació.

Kawakami retrata la desigualtat de gènere a mesura que també es creua amb les desigualtats socioeconòmiques, i exposa diferents vessants de la violència i la feminitat; però en el seu relat conviu una esperança d’èxit femení (Alzate, 2020: 21). Pechos y huevos il·lustra la precarietat de viure en un Japó contemporani neoliberal i problematitza l’agència femenina a través de la representació de les dificultats d’una mare soltera, alhora que produeix un text literari ric en conversa amb la tradició literària japonesa (Alzate, 2020: 26).

Conclusions

Si bé les dues obres difereixen en context històric, les seves protagonistes s’enfronten als problemes similars derivats d’una societat fortament arrelada a la tradició patriarcal i que sembla no avançar. Li Ang es considera una autora controvertida, i és que l’associació amb la causa feminista sovint pot portar a l’ostracisme social a l’est asiàtic. Pechos y huevos és especialment rellevant donada la crisi de natalitat japonesa. En la novel·la es debat la necessitat d’una figura paterna en una societat en la qual es pot concebre in vitro. Matar el marit sembla un relat aliè a l’actualitat taiwanesa, però la situació de les dones en l’àmbit rural presenta dificultats similars a les relatades a l’obra. 

Bibliografia

Ang, L. (1983). The Butcher’s wife and other stories. Boston, MA : Cheng & Tsui Co. Internet archive. https://archive.org/details/butcherswifeot00lian 

Alzate, J. B. (2020). Embodiment and Its Violence in Kawakami Mieko’s Chichi to ran: Menstruation, Beauty Ideals, and Mothering. Japanese Language and Literature, 54(2), 515–550. https://www.jstor.org/stable/27013693 

Kawakami, M, (s.f.). Pechos y huevos. Scribd. https://es.scribd.com/document/574433185/Pechos-y-Huevos-Mieko-Kawakami 

Sheung-Yuen, D. (1988). Feminism in the Chinese Context: Li Ang’s “The Butcher’s Wife.” Modern Chinese Literature, 4 (1/2), 177–200. http://www.jstor.org/stable/41490635