1. Introducció

En l’actualitat ningú posa en dubte que la violència envers les dones és un fenomen emergent i inqüestionable en la nostra societat. El fenomen, com a tal, ha existit sempre, tot i que en els darreres anys, s’ha pres consciència de la seva dimensió i transcendència. Certament, també existeix violència cap els infants, cap a homes, però, en aquest tractat ens centrarem en les dones.

Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones son visibles, però la tolerància social impedeix posar fre: prostitució, tracta, agressió sexual fora i dintre de la parella, assetjament sexual i per raó de sexe, maternitat subrogada, bretxa salarial, cops, destrucció moral, humiliacions, tortures… tot en un marc de violència simbòlica i/o violència institucional que permet la seva legitimació. Tanmateix, a sortit en els últims anys una violència més cruel i despiadada encara perquè causa un dany irreparable i destrueix a la dona que es la violència vicaria, quan els pares maten als seus fills per a fer mal a la mare.

Es palpable que en la nostra societat existeix un gran problema i a pesar dels grans moments històrics sobre moviments feministes està clar que la causa ha crescut i fins i tot s’agreujat. Quantes vegades mirem les notícies a la TV o la premsa on una dona a mort a mans del seu marit? El seu botxí sol ser un home. Encara estem en una societat patriarcal? Perquè s’utilitza la violència física? Perquè es fan servir diferents tipus de violència? Perquè els joves masculins vigilen a les seves amigues per les xarxes socials? Con podem trobar la solució? A pesar, d’accions promogudes pels moviments feministes, les associacions de defensa dels drets humans i les organitzacions internacionals no s’ha trobat una bona clau a aquests fets. Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies també es fan ressò de la violència cap a les dones. En la guia de treball acadèmics «Introducció: la literatura i les violències masclistes» ja se’ns diu: « (…) en el decurs del darrer decenni s’han produït respostes socials i de l’opinió pública cada vegada més irades, i amb més ressò i mobilitzacions transnacionals., enfront de nous casos de violència. N’han estat claus el tractament mediàtic internacional i l’activisme en les xarxes socials per part d’una ciutadania amb una creixent consciència feminista».

Podríem donar molts exemples i parlar sobre aquest tema, d’una manera moltes vegades poc precisa i amb llacunes d’interpretació o definició poc encertades fruit del propi desconeixement per part de l’alumnat. Tal com diu la guia anteriorment anomenada: « (…) hem constatat que l’alumnat té força dificultats per dissenyar i dur a terme un treball d’aquesta naturalesa. (…) aquest tipus d’estudi exigeix mobilitzar també coneixements en matèria de violència masclista i emparar amb rigor els conceptes associats, que són complexos i controvertits, de vegades en constant redefinició (…) tots aquests condicionants fan que aquest nombre creixent d’alumnat que vol realitzar un estudi literari que sintonitzi amb la preocupació i la denúncia de les violències masclistes no ho tingui gens fàcil (…).

En aquest treball treballarem les perspectives de gènere centrades en dues obres literàries contemporànies, i, sobretot, reflexionarem sobre: les violències cap a les dones dintre d’aquesta literatura contemporània. Per això, exposarem la nostra reflexió d’aquestes obres que hem triat per explorar l’opressió de gènere i la lluita per la llibertat en contextos culturals i socials específics.

“La Malnada” de Beatrice Salvioni es centra en la vida de dones en el surt d’Itàlia i al llarg de varies generacions, mentre que “El país dels altres” de Leïla Slimani segueix la historia d’una dona franca-marroquí en el Marroc durant el període colonial.

Paraules claus: Masclisme, violència de gènere, violència a les dones, interseccionalitat, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat.

2. Justificació, marc teòric i metodològic:

2.1. Justificació.

Curiós es que siguin dues dones les que han fet aquestes novel·les literàries igual que els repositoris universitaris en accés en obert d’estudis sobre aquesta matèria la gran majoria també han estat realitzades per dones.

Curiós també que de les 11 obres literàries proposades totes estiguin escrites per a dones. I es que en la literatura contemporània d’aquest assumpte se’n parla molt.

Cert es que personalment he llegit últimament moltes obres literàries d’aquest contingut com per exemple: «Matrioixques» de Marta Carnicero Hernanz on ens parla del hotel bosnià on es feien violacions continuades a les dones. Un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

Un altre llibre que he llegit i on també veiem violència cap a les dones i en aquest cas a una única dona i d’aspecte psicològic és «Vera» de Elizabeth von Arnim amb la opressió constant que viu la protagonista al costat del seu marit que no la deixa ni respirar.

No pot faltar en aquest petit recull de llibres de violència cap a les dones la novel·la «Rebecca» de Dapne du Maurier. Uns personatges atormentats i amb una inquietant i tòxica atmosfera gòtica. Obres d’ara i d’abans on es reflexa que les possibilitats de canvi dels judicis preconcebuts s’estan perpetuant tant en la realitat com en la ficció.

2.2 Marc teòric.

Una vegada posats en situació sobre la temàtica ja podem definir el que vol dir violència de gènere. En trobarem moltíssimes definicions però ens hem decantat per la que assenyala l’Associació de Dones per a la Salut (2004) refereix quatre condicions perquè un acte violent sigui considerat violència de gènere:

1) que l’agressor sigui un home

2) que la víctima sigui una dona

3) que la causa sigui les relacions de poder entre els sexes per la socialització genèrica (dominació de l’home i submissió de la dona)

4) que l’objectiu sigui el control i el domini de les dones.

Continuem amb la definició de les paraules claus proposades en aquest assaig.

Violència a les dones:

Els danys que es manifesten com a causa i conseqüència de les relacions de poder desiguals dintre dels sistema patriarcal i que s’exerceixen sobre les dones pel fet conscient o inconscient de ser identificades com a tals.

Interseccionalitat: es fonamenta en la necessitat d’estudiar l’encavalcament de diferents eixos d’opressió, discriminació i dominació en les identitats i grups socials per raó de sexe, gènere, classe, ètnia, constitució física, origen, religió, diversitat funcional, llengua i edat, entre d’altres. En les violències masclistes i en les seves representacions culturals és clau adoptar la perspectiva interseccional per poder identificar com interactuen diferents categories biològiques, socials i culturals, tot modificant les injustícies i desigualtats envers una persona o col·lectiu.

Masclisme, misogínia, rebel·lió o resiliència, patriarcat. (FALTA DEFINIR AQUESTES PARAULES)

2.2. Metodologia d’estudi.

En les obres que he llegit he intentat ser una lectora resistent, és a dir, buscar la meva pròpia subjectivitat en la interpretació dels textos i fer especial èmfasi en sortir del sistema de valors i dels punts de vista dels homes que moltes vegades s’ha imposat en la literatura tradicional. He intentat obrir-me a noves concepcions de pensament des d’una mirada més feminista o mes aviat, femenina per fer un pensament crític sobre la misogínia que moltes vegades estan en els textos escrits. Tal com diu Judith Fetterley a «The Resisting Reader: A Feminist Approach to American Fiction» (1978) fer ús del «empoderament lector» a través de desemmascarar, mitjançant diferents codis narratius, la ideologia androcèntrica i patriarcal subjacent als textos, als paradigmes de lectura i al cànon literari clàssic.

Es per això, que quan vaig començar a llegir les obres proposades vaig estar molt atenta a totes les connotacions de les que estem parlant. També he fet una relectura per memoritzar els punts forts i els punts febles de l’àrea d’estudi que estem fent. Tanmateix, llegim, i per tant interpretem, en funció de la nostra realitat, del nostre coneixement del món i de la nostra experiència lectora, que no han de ser pas els mateixos que els de l’autor en el moment que va crear l’obra.(Hans Robert Jauss).

Intentarem trobar el tema principal de les dues novel·les, després trobarem els subtemes. I si invertim l’ordre? Està clar de que com més concreta sigui la formulació d’un tema, més aprofundida podrà resultar la prospecció analítica que en fem. I en aquesta mateixa línia, cal fer esment d’un aspecte inherent a la creació artística en general: la impossibilitat de deslligar un tema de la forma literària en què apareix expressat condiciona de manera determinant el sentit que l’autor vulgui donar-li. Un tema és allò de què tracta una obra, la idea principal d’un text literari. La deduïm a través d’un procés interpretatiu i que connecta amb el nostre coneixement del món real i de la tradició literària.

3. Anàlisi.

3.1.- Resum de les obres.

Tema i argument solen confondre’s sovint. La seqüencia de fets que expliquen una historia seguint una concatenació temporal, que que sol correspondre’s, inequívocament, a una sola obra literària existent. El tema o els temes sol referir-se a més d’una obra literària. I es que pels temes hem de saber interpretar.

Anem a fer un resum de les obres per saber una mica de què tracta el seu argument.

«La Malnada»: Ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l’amistat, denuncia l’opressió, la crueltat de la guerra, la por, les mancances i penúries d’uns enfront del benestar d’altres, les dependències, reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència, sobre ser lliure, sentir-se lliure i fer per ser-ho. És una radiografia de l’època, també de l’experiència humana, dels condicionaments que les circumstàncies imposen, perfils humans de tot temps. Mostra una llibertat salvatge, però lliure, amb els valors innats de saber què està bé i què no: s’enfronta enèrgicament, amb els seus recursos, al sistema de l’època que vol fer ramat mesell de les persones. És una història brillant, àgil, et submergeix en l’ambient i situacions de la narració, en els personatges: tots tenen les seves ombres. Correspon a cadascú descobrir les semblances amb el present.

«El país dels altres»: Ambientada en el Marroc. Durant el període colonial, el patriarcat es manifesta de manera diferent però igualment opressiva. El patriarcat s’entrellaça amb el colonialisme per perpetuar la opressió de les dones en la societat marroquí. A través de la vida de Mathilde, una dona Franco-marroquí, veiem com les normes patriarcals dicten la seva existència en un món dominat per homes. Des de la seva arribada al Marroc, Mathilde s’enfronta a les expectatives restrictives imposades pel seu espòs marroquí i la seva família. A pesar de les seves aspiracions i talents, es veu obligada a conformar-se amb rols tradicionals de gènere i a sotmetre’s a les peticions del seu espòs i la societat.

3.2. Temes i subtemes.

Un dels temes més precís i concret de les obres seria la representació de la resistència femenina davant de l’opressió patriarcal i les diverses forme de violència de genere.

– Rols de gènere i expectatives socials: explora com les expectatives de gènere i els rols tradicionals impacten en les vides de les protagonistes i les decisions que prenen en els seus respectius contextos culturals.

– Violència institucional i estructural: investiga com les institucions i estructures socials reforcen l’opressió de gènere i perpetuen la violència contra les dones en les societats representades en les obres.

– Conseqüències i resistència col·lectiva: analitza com les protagonistes troben recolzament en comunitats o xarxes d’ajuda i com la solidaritat entre dones pot ser una eina per enfrontar la violència de gènere i el patriarcat.

– El context social i cultural: examina com el context històric i cultural d’Itàlia i Marroc durant els períodes en que s’ambienten les obres influeix en les experiències de les protagonistes i en la forma en que es manifesta la violència de gènere.

3.3. Comparativa d’obres i exemples. (FALTA FER)

Explorar com les protagonistes s’enfronten i desafien les normes socials i culturals imposades pel patriarcat, així com les repercussions de les seves accions en un context de violència física, psicologia e institucional. També com l’opressió de genere es manifesta de manera diferent en cada context cultural i com les experiències de les protagonistes reflexionen aquestes diferencies. Analitzar com la narrativa i l’estil de cada autora contribueixen a la representació d’aquestes temes i com es relacionen en el context històric i social de cada obra.

Com a subtemes la resistència i empoderament femení. Examina com les protagonistes de les dues obres desafien les normes de genere i lluiten per la seva autonomia i llibertat dintre de societats patriarcals.

Impacte psicològic de la violència de genere: analitza com la violència física i psicològica infligida a les protagonistes afecte la seva salut mental, autoestima i relacions personals.

Conclusió (FALTA FER)

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFÍA (FALTA FER)

1. Juarez López, J.R., Mateu Vidal, A., i Sala Vega, E. (2007). Criteris d’avaluació de la credibilitat en les denúncies de violència de gènere- [Investigació.Ajuts a la investigació, 2006. Centre d’estudis jurídics i formació especialitzada] https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2007 credibilitatDenunciesGenere_CA.pdf

2. Salvioni, B. (2023). La Malnada. Edicions del Periscopi.

3. Škrabec, S. (2019). Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari. FUOC.

4. Slimani, L. (2021). El país dels altres. Angle Editorial.